Marian Price
Marian Price (Belfast, 1954), també coneguda Marian McGlinchey, és una històrica activista republicana nord-irlandesa, voluntària de l'Exèrcit republicà irlandès provisional (IRA, IRA Provisional o PIRA) durant el conflicte nord-irlandès la dècada de 1970, germana de la també coneguda militant Dolours Price.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1954  (69/70 anys)Belfast (Irlanda del Nord) |
| Activitat | |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Dolours Price |
Price va ser empresonada per la seva participació en la col·locació de cotxes bomba que l'IRA va fer a Londres el 8 de març de 1973.[1] Un avís anterior a les explosions no va aturar l'explosió davant la Cort d'Old Bailey, que va causar 243 ferits. Marian va ser detinguda el mateix dia juntament a la seva germana Dolours Price, Hugh Feeney, Gerry Kelly, i sis persones més, quan ja eren a l'avió que els havia de tornar a Belfast. Van ser jutjats i condemnats al Gran Saló del Castell de Winchester el 14 de novembre després de dos dies de deliberació per part del jurat. Les germanes Price, juntament amb Kelly i Feeney, van iniciar una vaga de fam per demanar el seu trasllat a una presó d'Irlanda del Nord.[1] La vaga de fam va durar més de 200 dies, i les autoritats penitenciàries van alimentar de manera forçada els vaguistes.[2] Marian va ser alliberada el 1980 i va reprendre una vida privada.
Oposició als acords de pau
modifica
Els anys 90 es va oposar a l'estratègia del Sinn Féin i l'Acord de Divendres Sant, i va entrar a formar part d'organitzacions com el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats o l'Associació Irlandesa pel Benestar dels Presoners Republicans. Després del seu parlament durant el funeral de Joseph O'Connor, membre de l'IRA Autèntic assassinat,[3] va ser acusada de donar suport a l'IRA Autèntic, acusacions que va ella va rebutjar.
El 17 de novembre de 2009 va ser detinguda en relació a l'atemptat a una caserna de Massereene el març de 2009, en què dos soldats britànics van ser assassinats.[4] L'any 2011 se la va acusar d'haver facilitat telèfons mòbils a l'escamot que havia perpetrat aquell atemptat.[5]
El 15 de maig de 2011, va ser acusada d'encoratjar el suport a una organització il·legal, arràn del fet que Price va sostenir el comunicat que un militant encaputxat va llegir durant una manifestació per commemorar l'Alçament de Pasqua a Derry, i en el que s'amenaçava a oficials de policia.[6] Per aquest fet, el secretari d'Estat d'Irlanda del Nord, Owen Paterson, va dictaminar que Price havia d'estar en presó preventiva.[7] Price va ser l'única dona empresonada a la presó de Maghaberry, prop de Lisburn, des de maig de 2011 fins que va ser traslladada a l'ala hospitalària de la presó de Hydebank Wood el febrer de 2012. Degut als seus problemes de salut, el 30 de maig de 2013 Price va ser alliberada.[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 English, Richard. Armed Struggle: The History of the IRA. Oxford University Press, 2005, p. 163-165. ISBN 9780195177534 [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «I, Dolours. Forced feeding in Brixton prison» (en anglès). New Decade, 2018. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2020. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ Breen, Suzanne «Leading `Real IRA' member is shot dead in Ballymurphy» (en anglès). The Irish Times, 14-10-2000 [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «IRA bomber held over base murders» (en anglès). BBC, 17-11-2009 [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ McDonald, Henry «Old Bailey bomber Marian Price on new charge» (en anglès). The Guardian, 22-07-2011 [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Old Bailey bomber Marian Price charged over rally» (en anglès). BBC, 15-05-2011 [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Marian Price returned to jail by Secretary of State» (en anglès). BBC, 16-05-2011.
- ↑ «Marian Price released from custody» (en anglès). BBC, 30-05-2013 [Consulta: 16 octubre 2020].