Mariana Gonxarov
Mariana Gonxarov –o Goncharov– (Moscou, 1904 – Barcelona, 10 de març de 1981), que signava amb els pseudònims de fair (o Fair) i de vegades Mariana García, va ser una il·lustradora russa establerta a Barcelona en la dècada dels anys vint, que es dedicà al cartellisme, la il·lustració i el disseny publicitari.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  Moscou (Rússia) |
| Mort | 10 març 1981 (76/77 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dissenyadora gràfica, cartellista, il·lustradora |
Les seves creacions es caracteritzen per les siluetes estilitzades de la figura femenina, en imatges elegants i cosmopolites, modernes i esportistes, que combina amb línies geomètriques, una tipografia d'estil racionalista, amb lletres de pal sec, i un gran domini del color.[2][1]
Biografia modifica
Durant la infancia visqué amb la família a Suïssa i Itàlia fins que, per la feina del pare –Serguei Gonxarov– arribà a Barcelona el 1921, on la família arrelà. Aprengué aleshores castellà i català, llengües que s'afegien a les que ja parlava: rus, italià, francès i anglès.
Es va casar amb Santiago García Alsina, propietari del Gimnàs-Solàrium García Alsina, fundat el 1868, el més antic de Barcelona i potser d'Espanya. Amb l'excepció dels anys de la Guerra Civil –que visqué a París, on naixeria el seu fill, el metge Joan Garcia-Alsina–, va viure sempre a Barcelona.[1][3][4]
Activitat professional modifica
Les primeres notícies que se'n tenen com a dibuixant o cartellista són de 1930, any en què va ser guardonada amb el primer premi del cartell del Club Femení i d'Esports de Barcelona, que mostra una figura femenina amb vestit blanc que sosté en una mà una petita figura alada de la victòria –també blanca– i recolza en un llibre l'altra mà. També és de Mariana Gonxarov el cartell per a la Residència d'oficinistes de la Generalitat de Catalunya, que fa servir només dues tintes, blava i vermella, en una composició atrevida i elegant d'una figura femenina esportista.[5][1][2]
A més de la publicitat del Gimnàs-Solàrium García Alsina, entre els seus treballs més rellevants destaquen sobretot el packaging dissenyat per a la marca de perfums Dana, en el qual va introduir les seves característiques franges geomètriques. A més del logotip genèric, encara vigent, cal atribuir-li el disseny dels diversos productes que la firma creà al llarg dels anys trenta; així destaca la línia de maquillatges Tabú –que incloïa colònia, sabó, loció, fixador, pólvores, pintallavis...–, que, més o menys adaptat, es continua comercialitzant amb el mateix disseny: uns tons de color verd i blau, amb elements geomètrics negres i vermells i, com sempre, lletres de pal sec. També elaborà per a la mateixa empresa Dana el disseny d'altres productes com Bolero, Madrigal, Resinas Capitosas, Emir, Halago, Verbena, Berenice, Oasis, Luxor, etc.[1]
Igualment, creà els dissenys editorials i publicitaris per a la Barreteria Badia –després Modes Badia-, una casa de la Gran Via de Barcelona[6] amb la qual col·laborà també en la creació de teixits i estampats. Fou la directora artística de la revista Tricornio. Publicación trimestral de modas, editada per Modas Badia, que ja dirigia almenys des de 1934. També dissenyà publicitat per a la Sastreria Santa Eulàlia i per a Barrets Standard.[1]
Sòcia del Foment de les Arts Decoratives, l'any 1941 participà al II Saló d'Artistes Decoradors, amb esbossos i dibuixos per a Dana i també algun cartell per a Perramon & Badia.
Gonxarov també pintava aquarel·les, tot i que mai va exposar la seva obra pictòrica fora de la dedicació professional.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Barjau, Santi «Mariana Goncharov ("fair"), dissenyadora gràfica i publicitària moderna a la Barcelona dels anys trenta i quaranta». Revista de Catalunya, núm. 182, març 2003, p. 25-49.
- ↑ 2,0 2,1 «Els "meus" cartellistes». Sergi Barjau, 20-06-2013. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «Mariana Goncharov «Fair»». Dissenyadores gràfiques. Marta Quílez, 2018. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ Madueño, Eugenio «Los García-Alsina se despiden». La Vanguardia, 23-09-1999.
- ↑ «(Cartell) Residència d'oficinistes de la Generalitat de Catalunya». Universitat de Barcelona. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «La renovació de l'art aplicat». D'ací i d'allà, núm. 176, març 1934, pàg. 46-49.
Vegeu també modifica
- Savall, Cristina «BCN, una història d'anunci». El Periódico, 13-03-2016.
- Oliva Pascuet, Víctor. Barcelona: publicitat i Ephemera. Ajuntament de Barcelona, 2016. ISBN 9788498507294.