Jaume Garcia i Alsina
Jaume Garcia Alsina (Barcelona, 28 de març de 1874 - 20 de setembre de 1936) fou un metge, promotor esportiu i dirigent esportiu català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1874  Barcelona |
| Mort | 20 setembre 1936 (62 anys) |
| 9è President de la Federació Catalana d'Atletisme | |
| 31 desembre 1922 – 24 febrer 1923 ← Josep Antoni Trabal i Sans – Carles Comamala López-Del Pan → | |
| 6è President de la Federació Catalana d'Atletisme | |
| 11 març 1920 – 12 desembre 1921 ← August Pi i Sunyer – Joan Boix Iglesias → | |
| 2n President de la Federació Catalana d'Atletisme | |
| 15 gener 1917 – 15 març 1918 ← Àlvar Presta i Torns – Joan Matas → | |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, dirigent esportiu |
Biografia modifica
Era fill de Pere Garcia i Corbera (1833-1903), fundador el 1868 de l'Instituto Higiénico Kinesioterápico. Des del 1904 va dirigir i li va canviar el nom a Gimnàs Garcia Alsina. En aquest gimnàs fou el primer centre esportiu espanyol on es va jugar un partit de bàsquet el 1912,[2] i també s'hi van fer conferències de Josep Elias i Juncosa sobre esport i olimpisme.
Fou catedràtic de medicina i gimnàstica, i primer president de la Federació Espanyola de Lluita (1914 i també primer president de la Federació Catalana de Lluita[3] (1924-1932), i també ocupà la presidència de la Federació Catalana d'Atletisme en tres ocasions (1917-1918,[4] 1920-1921 i 1922-1923). Va organitzar actes i conferències per promoure la cultura de l'olimpisme i la creació del Comitè Olímpic de Catalunya (COC). Va ser president del COC, creat el 1920 com un subcomitè del Comitè Olímpic Espanyol abans dels Jocs d'Anvers, en els quals va desfilar darrere del marquès de Villamejor en la inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 a Anvers. Després del fracàs del Comitè Olímpic Espanyol en demanar la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 per a Barcelona, aquest fou refundat per la dictadura de Primo de Rivera l'11 de gener de 1924, i en foren depurats els directius catalans, entre els quals ell mateix. Per aquesta raó el 25 de juny de 1924 decidí fundar l'Agrupació Olímpica del Gimnàs Garcia com a "societat cultural i esportiva l'objectiu de la qual és la regeneració de la nostra raça, per mitjà de la pràctica de les proves olímpiques i com a base la gimnàstica esportiva". Un dels seus objectius era "procurar la millor representació en els Jocs Olímpics en quantitat i qualitat dels participants".[5] El 12 de juliol de 1924 fou oficialitzada com a organisme amb la missió d'enviar representants espanyols als Jocs Olímpics, ja que segons la Llei d'Associacions de 1887 va ser el primer comitè olímpic d'Espanya conforme a la llei. Nogensmenys el 1926 Garcia i Alsina fou readmès al COE, que serà inscrit com a Agrupació Olímpica al Registre d'Agrupacions del Govern Civil en comptes de l'Agrupació d'Alsina.[5]
Durant els anys 1930 fou delegat del Comitè Olímpic Espanyol i organitzador de conferències per tal d'impulsar la gimnàstica, l'esport i la higiene entre el jovent i la tercera edat. El 1935 fou un dels organitzadors del I Congrés Català d'Educació Física, presidit per August Pi i Sunyer i del qual fou vocal juntament amb Carles Comamala López del Pan.[6][7]
El seu fill, Joan Garcia i Rodríguez, havia estat dirigent de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern i participà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1936 a Garmisch-Partenkirchen. Ambdós foren assassinats el 20 de setembre de 1936 per uns "incontrolats" en circumstàncies terribles.[5]
La seva mare havia estat casada, abans del matrimoni amb Pere Garcia, amb Eduard Tolosa. Un fill d'aquest matrimoni, i per tant germà consanguini de Jaume Garcia, fou el pintor Aureli Tolosa i Alsina.
Referències modifica
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- ↑ Otros deportes: cien años de baloncesto en España (1911-2011 al web del CIHEFE
- ↑ «Presidents de la FC d'Atletisme». Arxivat de l'original el 2015-06-09. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ Santacana, Carles. FC d'Atletisme. Història de l'atletisme a Catalunya, 2012. ISBN 978-84-615-8281-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Fernando Arrechea. «El primer organismo olímpico español, iniciativa particular», 15-11-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-21. [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ Xavier Torrebadella i Flix «La Acadèmia d'Educació Física de Catalunya. Un intento para legitimar un espacio institucional y doctrinal de la educación física en la II República» (
PDF). Apunts. INEF, 114, 2013. Arxivat de l'original el 2015-02-26 [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
