Mariandins

Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangari i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini. El seu país s'anomenava Mariandinia (Μαριανδυνία), segons Esteve de Bizanci.

Mariandins

Tipus	grup humà

Segons Escílax de Carianda no ocupaven tota la vall del Sangarios, perquè el riu Hypius formava el límit entre els tinis i els mariandins. Estrabó els considera una branca dels bitinis però Heròdot clarament diu que els mariandins eren un poble no traci i els bitinis eren tracis. A més a l'exèrcit persa els bitinis i els mariandins apareixen per separat i l'armament i vestimenta dels mariandins era més similar a la dels soldats de Paflagònia que a la dels bitinis.

La principal ciutat del seu territori era Heraclea Pòntica. Els grecs que habitaven la ciutat van reduir als mariandins a un estat de servitud, com eren per exemple els peneste a Tessàlia. No és segur a quina ètnia pertanyien, encara que si no eren tinis havien d'estar emparentats amb els paflagonis. A la divisió del territori que va fer l'Imperi Persa formaven part de la tercera satrapia.

L'heroi mític Mariandí, es considera, en mitologia grega, l'epònim dels mariandins.