Mariano de Foronda

polític espanyol

Mariano de Foronda y González Bravo, segon marquès de Foronda (El Escorial, 14 de setembre de 1873 - Foronda, Àlaba, 17 de juliol de 1961)[1] fou un empresari espanyol, II marquès de Foronda, I comte de Torre Nova de Foronda, II comte de Larrea.[2]

Plantilla:Infotaula personaMariano de Foronda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
El Escorial (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1961 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Foronda (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMercedes Gómez Uribarri Modifica el valor a Wikidata
PareManuel de Foronda y Aguilera Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
Treballadors del tramvia de Sarria dedicant amb sorna [cal citació] una fotografia a Mariano de Foronda en record de l'intent de vaga de Març de 1914

Era fill de Manuel de Foronda y Aguilera, primer marquès de Foronda, acadèmic d'Història i president honorari de la Reial Societat Geogràfica, i de María de los Dolores González Bravo. Estudià als Escolapis d'Alcalá de Henares i posteriorment enginyeria. El 1889 començà treballar al Diario de Madrid fins que va ingressar a l'Acadèmia Militar, d'on sortí amb el grau d'alferes.

Va anar voluntari a la guerra hispano-estatunidenca i fou destinat a les Filipines, on va lluitar en la batalla de Cavite. Assolí el grau de tinent de cavalleria, però va agafar unes febres i el general Fernando Primo de Rivera y Sobremonte el va destinar a la Península. Aleshores demanà la baixa a l'exèrcit i ingressà a la Compañía de Tranvías Eléctricos de Madrid, i el 1902 passà a ser director de personal de la Barcelona Tramway Company. Acabà sent director de l'empresa barcelonina, i ocupà aquest càrrec fins a 1931.[3]

Era membre del Partit Conservador i fou el dirigent empresarial que més es destacà contra les demandes dels obrers. Durant la vaga general de 1909 que generà els fets de la Setmana Tràgica no va impedir l'aturada del servei de tramvies.[4]

El 1929 fou nomenat comissari reial de l'Exposició Internacional de Barcelona. Va ser Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del Rei Alfons XIII. Durant la Segona República Espanyola fou processat, però finalment fou absolt.[5]

Referències

modifica
  1. Necrològica al diari ABC, 19 de juliol de 1961
  2. Mariano de Foronda a geneall.net
  3. Martínez López, 2006, p. 4.
  4. Dalmau, Antoni. Set dies de fúria. Columna edicions, 2009, p. 125. ISBN 9788466410946. 
  5. «Mariano de Foronda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

modifica