Mariano de Foronda
Mariano de Foronda y González Bravo, segon marquès de Foronda (El Escorial, 14 de setembre de 1873 - Foronda, Àlaba, 17 de juliol de 1961)[1] fou un empresari espanyol, II marquès de Foronda, I comte de Torre Nova de Foronda, II comte de Larrea.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 setembre 1873 El Escorial (Comunitat de Madrid) |
| Mort | 18 juliol 1961 (87 anys) Foronda (Àlaba) |
 Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, polític |
| Família | |
| Cònjuge | Mercedes Gómez Uribarri (en)  |
| Pare | Manuel de Foronda y Aguilera |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Era fill de Manuel de Foronda y Aguilera, primer marquès de Foronda, acadèmic d'Història i president honorari de la Reial Societat Geogràfica, i de María de los Dolores González Bravo. Estudià als Escolapis d'Alcalá de Henares i posteriorment enginyeria. El 1889 començà treballar al Diario de Madrid fins que va ingressar a l'Acadèmia Militar, d'on sortí amb el grau d'alferes.
Va anar voluntari a la guerra hispano-estatunidenca i fou destinat a les Filipines, on va lluitar a la batalla de Cavite. Assolí el grau de tinent de cavalleria, però va agafar unes febres i el general Fernando Primo de Rivera y Sobremonte el va destinar a la Península. Aleshores demanà la baixa a l'exèrcit i ingressà a la Compañía de Tranvías Eléctricos de Madrid, i el 1902 passà a ser director de personal de la Barcelona Tramway Company. Acabà sent director de l'empresa barcelonina, i ocupà aquest càrrec fins a 1931.[3]
Era membre del Partit Conservador i fou el dirigent empresarial que més es destacà contra les demandes dels obrers. Durant la vaga general de 1909 que generà els fets de la Setmana Tràgica no va impedir l'aturada del servei de tramvies.[4]
El 1929 fou nomenat comissari reial de l'Exposició Internacional de Barcelona. Va ser Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del Rei Alfons XIII. Durant la Segona República Espanyola fou processat, però finalment fou absolt.[5]
Referències modifica
- ↑ Necrològica al diari ABC, 19 de juliol de 1961
- ↑ Mariano de Foronda a geneall.net
- ↑ Martínez López, 2006, p. 4.
- ↑ Dalmau, Antoni. Set dies de fúria. Columna edicions, 2009, p. 125. ISBN 9788466410946.
- ↑ «Mariano de Foronda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia modifica
- Martínez López, Antonio. Foreign capital and business strategies: A comparative analysis of urban transport in Madrid and Barcelona, 1871-1925 (en anglès). Fundación de las Cajas de Ahorros, 2006. ISBN 84-89116-07-5.