Marie-Béatrice de Baye
Marie-Anne-Béatrix Oppenheim de Chabert, o Marie-Béatrice de Baye o Baronne de Baye (pel seu marit) fou una poetessa francesa. Va néixer el 19 d'abril de 1859 a Constantinople i va morir el 3 de novembre de 1928 a Neuilly-sur-Seine.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Marie-Béatrice Oppenheim de Chabert 19 abril 1859 Constantinoble (Imperi Otomà) |
Mort | 3 novembre 1928 (69 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
Activitat | |
Ocupació | poetessa, escriptora |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Altres | |
Títol | Baronessa |
Cònjuge | Joseph de Baye |
Fills | Yolande de Baye |
Parents | Henry Oppenheim |
Premis | |
Biografia
modificaFilla del baró Hermann Oppenheim, banquer a París (Oppenheim, Alberti & Cie) i cònsol general de Pèrsia i d'Antoinette de Chabert, es casà amb el baró Josep Berthelot de Baye, arqueòleg,[2] el 6 de setembre de 1877 al 8è arrondissement de París.[3]
Infermera voluntària durant la Primera Guerra Mundial, va ser nomenada Chévalier de la Légion d'honneur ,.[4][5] Obtingué també la Croix de guerre, officier d'Académie, Dame de l'Ordre du Saint-Sépulcre.
La baronne de Baye va alertar la premsa i la ràdio després del saqueig del castell familiar pel príncep Guillem de Prússia,.[6][7] Un article al diari El Matí del 29 de setembre de 1914 titula l'esdeveniment L'imperial lladre.[8] El dirari L'express du Midi titula Kronprinz opère lui-même.[9] Un gravat d'Eugène Courboin va il·lustrar-ho, amb el títol L'imperial cambrioleur..[10]
L'obra de la baronne de Baye s'emmarca dins el corrent literari del Parnasse.[11]
La seva filla, Yolande de Baye, l'any 1960 cedí el castell dels seus pares al pare Georges Blard, i, a través d'ell, a la comunitat catòlica a l'Oeuvre des Foyers de Charité instal·lats al Château de Baye.[12]
Obres
modifica- Le clavecin (manuscrit del poema conservat al Musée royal de Mariemont, Belgique) ;
- Grisailles et pastels (Lemerre, 1896) ;
- Les heures aimées (Lemerre, 1900) ;
- L'âme brûlante (Perrin et Cie, 1905), per la qual obtingué un reconeixement de l'Académie française ;
- Le temple du rêve (Perrin et Cie, 1912) ;
- C'est la vie, c'est l'amour (Revue des indépendants, 1920).
Posteritat
modificaAlphonse Séché va escriure un article sobre la Baronne de Baye, amb alguns dels seus poemes.[13]
Notes i referències
modifica- ↑ «Fiche généalogique de Marie-Anne-Béatrix Oppenheim de Chabert». geneanet.org. [Consulta: 17 març 2017].
- ↑ «Expo aux Archives départementales Joseph de Baye, de la Marne au Caucase». lunion.presse.fr. [Consulta: 15 març 2017].
- ↑ «Bulletin de mariage de Marie-Anne-Béatrix Oppenheim». culture.gouv.fr/.../leonore_fr (base Leonore).
- ↑ «Légion d'honneur de Marie-Béatrice de Baye». culture.gouv.fr/.../leonore_fr (base Léonore).
- ↑ «Documents biographiques sur Marie-Béatrice de Baye». culture.gouv.fr/.../leonore_fr (base Léonore).
- ↑ Mme de Baye «Un exploit du kronprinz». Journal des débats politiques et littéraires [París], 30-09-1914, pàg. 2/2, 1ère colonne en bas.
- ↑ «Le pillage du château de Baye par un fils de Guillaume II». Le Temps, 07-10-1914, page 1, colonne 6 en bas.
- ↑ «L'impérial cambrioleur». Le Matin, 29-09-1914, pàg. 1, colonne 4 au milieu.
- ↑ «Kronprinz opère lui-même» (PDF). L'express du Midi, 29-09-1914. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014 [Consulta: 19 març 2017]. Arxivat 29 de novembre 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Eugène Courboin. «Épisodes de la guerre, 1914» (JPG). loc.gov (Library of Congress. [Consulta: 19 març 2017].
- ↑ «Les femmes poètes». La Presse [París], 15-04-1902, pàg. NP, vue 2/4, colonne 2 en haut.
- ↑ «Baron Joseph Berthelot de Baye». [Consulta: 19 març 2017].
- ↑ Alphonse Séché. Les Muses françaises. Louis-Michaud, 1908, p. 14.