Marion Cothren
Marion Cothren (Brooklyn, 1880 - Monhegan Island Plantation, 2 d'octubre de 1949) Marion Benedict Cothren fou una activista estatunidenca sufragista, pacifista, advocada feminista i autora de llibres infantils.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1880 Brooklyn (Nova York) |
| Mort | 2 octubre 1949 (68/69 anys) Monhegan Island Plantation (Maine) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Vassar College (–1900) Universitat de Colúmbia - Master of Arts (–1901) |
| Activitat | |
| Ocupació | suffragette, escriptora |
Biografia modifica
Va créixer a Brooklyn amb els seus pares William Marsh Benedict (advocat) i Grace Dillingham Benedict (alumna de Vassar). Cothren es graduà el 1900 en el Vassar College i en la Universitat de Colúmbia (1901). Entrà en l'associació professional d'advocats de Nova York el 1909.[1]
Carrera modifica
Cothren anà a Europa durant la Primera Guerra Mundial per a treballar amb la Creu Roja Internacional a Toul (estat francès), una experiència que li confirmà el seu pacifisme: "Quan al final vaig deixar França, em vaig emportar amb mi no sols l'odi teòric dels pacifistes a la guerra, sinó un odi nascut d'una aclaparadora simpatia pels qui lluitaven".[2]
Cothren milità en la College Equal Suffrage League, de Nova York, sucursal de la Women's Trade Union League, i formà part del Club Heterodoxy, de debat feminista amb seu a Greenwich Village, també del Consell Assessor Nacional del Partit Nacional de les Dones. Fou presidenta honorària del Partit de Dones per la Pau quan es fundà el 1915, i una de les trenta dones estatunidenques que assistiren al Congrés Internacional de Dones de la Haia aquell any.[3][4] Cothren també fou una defensora vocal de Margaret Sanger, i presidí la Nova York Women's Publishing Company, l'editorial de Birth Control Review, del 1918 al 1923.[5]
Entre els seus llibres infantils, hi ha: Cher Ami : The Story of a Carrier Pigeon (1934), The Adventures of Dudley and Guilderoy (1941), Pigeon Heroes: Birds of War and Messenger of Peace (1944), Buried Treasure: The Story of America's Coal (1945), This is the Moon (1946), i Pictures of France by her Children (publicat pòstum, 1950).[6][7][8][9][10][11] També escrigué The ABC of Voting, A Handbook of Government and Politics for the Women of Nova York State (1918) per a les noves votants.[12]
Vida personal modifica
Marion es casà amb l'advocat Frank Howard Cothren al 1904. Va tenir una filla, Frances. Va enviduar el 1914 quan el seu espòs, que havia estat malalt, va patir una sobredosi de morfina. Durant la dècada del 1930 visqué amb l'escultora Janet Scudder a París. Tornà als Estats Units el 1940.
Va morir el 1949, a seixanta-nou anys, en un accident a Maine.[13]
Referències modifica
- ↑ "Marion Benedict Cothren," Woman's Who's Who of America, 1914-15 (American Commonwealth Company 1914): 208.
- ↑ Marion B. Cothren, "An American Woman at the Front: Impressions of a Red Cross Worker Who Found War Very Different from What She had Imagined," New York Times (March 2, 1919): 72.
- ↑ "New York Women Unite for Peace," New York Times (February 20, 1915): 6.
- ↑ Jane Addams, Emily G. Balch, and Alice Hamilton, Women at the Hague: The International Congress of Women and its Results (University of Illinois Press 2003).
- ↑ "Birth Control Review," About Sanger Project, New York University.
- ↑ Mappen, Marc. There's More to New Jersey than the Sopranos (en anglès). Rutgers University Press, 2009-08-06. ISBN 978-0-8135-4844-9.
- ↑ Marion B. Cothren, The Adventures of Dudley and Guilderoy (Faber & Faber, 1941).
- ↑ Marion Benedict Cothren, Pigeon Heroes: Birds of War and Messengers of Peace (Coward-McCann 1944).
- ↑ Marion B. Cothren, Buried Treasure: The Story of America's Coal (Coward-McCann 1945).
- ↑ Marion B. Cothren, This is the Moon (Coward-McCann 1946).
- ↑ Marion Benedict Cothren, Pictures of France by her Children (New York, 1950).
- ↑ Marion B. Cothren, The ABC of Voting, a Handbook of Government and Politics for the Women of New York State (Century Company 1918).
- ↑ «Marion Cothren (1880 – October 2, 1949)». The Berkshire Eagle, 3 Oct 1949, Mon, 1949, pàg. 1 [Consulta: 21 gener 2020].