Marmanda

Marmanda
	Marmande
	;
Localització
	44° 30′ 00″ N, 0° 09′ 55″ E / 44.5°N,0.1653°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Nova Aquitània
Departament	Òlt i Garona
Districte	districte de Marmanda
Cantó	Cantó de Marmanda Est
Capital de	districte de Marmanda ; Cantó de Marmanda Est ; Cantó de Marmanda Oest ; canton of Marmande-2 (en) (2015–); canton of Marmande-1 (en) (2015–)
Població
Total	17.421 (2019)
• Densitat	386,62 hab./km²
Geografia
Entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Marmanda ; unitat urbana de Marmanda
Superfície	45,06 km²
Banyat per	Garona
Altitud	32 m
Limita amb	Mauvesin sus Gupie ; Montpolhan ; Senta Vaselha ; Sent Pardol de lo Brolh ; Escassefort ; Gaujac ; Bèthpei ; Forcas de Garona ; Viraselh
Dades històriques
Anterior	Marmanda
Creació	3 febrer 2003
Esdeveniment clau	setge de Marmanda
Organització política
• Batle	Gérard Gouzes
Identificador descriptiu
Codi postal	47200
Fus horari	UTC+01:00 ; UTC+02:00
Altres
Lloc web	mairie-marmande.fr

Marmanda^[1] (nom occità) (en francès Marmande) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 1999 tenia 23.727 habitants.

DemografiaModifica

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població INSEE
5 792	6 043	6 544	6 925	7 345	7 527	7 805	8 150	8 336


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
8 368	8 661	8 564	8 513	8 961	9 857	9 891	10 341	9 888


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
9 873	9 748	9 832	9 148	9 555	9 683	10 481	12 101	12 368


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
13 542	15 559	16 911	16 953	17 568	17 199	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

La vila fou assetjada per Amaurí IV de Montfort en 1218 mentre era defensada per Arnau de Blancafort i Centulle d'Astarac, fins que el papa de Roma Honori III va convèncer els francesos del nord d'implicar-se més en la croada albigesa i Felip II de França va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda,^[2] on van massacrar tota la població, per a continuació dirigir-se a assetjar Tolosa.

L'Església de Nòstra Dòna de Marmanda, i el claustre construït al segle xiii, restaurat al segle xiv, classificat monument històric,
L'Ajuntament,
La Plaça Clemenceau,
El Carrer Libération,
La Font de les Nou Fonts,
La Capella Saint-Benoît,
La Plaça del Castell,
El Carrer Toupinerie,
El Carrer del Palau,
Les Muralles,
El Safareig i font dels Cinq Canelles,
El Passeig Richard-Coeur-de-Lion,
El cantó,
El Camí de ronda de la Pedra,
La Plaça de Verdun,
El Carrer Labat,
La Plaça del Mercat.