Marquesat d'Alella

(S'ha redirigit des de: Marquès d'Alella)

El marquesat d'Alella és un títol nobiliari concedit durant el regnat d'Alfons XIII, per la Reina Regent, Maria Cristina d'Habsburg Lorena, el 3 de juny de 1889 a favor de Camil Fabra i Fontanills, senador del regne i alcalde de Barcelona. A aquest li succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig. Ha passat recentment a la família Peláez.[1]

Infotaula de títol nobiliariMarquesat d'Alella
Corona de marqués 2.svg
Corona de marquès
Primer titularCamil Fabra i Fontanills
ReiMaria Cristina d'Habsburg Lorena
Data3 de juny de 1889
Actual titularJoan Peláez i Fabra
EstatEspanya modifica

La seva denominació fa referència al municipi d'Alella (Maresme), on estiuejava el seu primer titular.[2]

Marquesos de AlellaModifica

Titular Període
Creació per Maria Cristina d'Habsburg Lorena
I Camil Fabra i Fontanills 1889-1902
II Ferran Fabra i Puig 1902-1944
III Maria Eugènia Fabra i Boada 1945-
IV Joan Peláez i Fabra 1967-actual titular

Història dels marquesos d'AlellaModifica

  1. Casà amb Dolors Puig. El succeí el seu fill:
  1. Casà amb Maria de Sentmenat i Patiño. El succeí, del seu fill Joan Fabra i Sentmenat (1892-1937), II marquès d'Aguilar de Vilaür, que casà amb Adela Boada i Ribas, llur filla, per tant la seva néta:
  1. Casà amb Dionísio Peláez i Latorre. La succeí, per cessió, el seu fill:
  • Joan Peláez i Fabra (n. el 1940), IV marquès d'Alella, IV marquès d'Aguilar de Vilaür.
  1. Casà amb Inés de Sarriera i Fernández de Muniain.
  2. Casà, en segones núpcies, amb Macarena Herrero i Pérez-Gamiz.

ReferènciesModifica

  1. «Marquesat d'Alella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. 2. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2001, p. 210. ISBN 8477948011.