Marquesat de Sant Mori

(S'ha redirigit des de: Marquès de Sant Mori)

El marquesat de Sant Mori és un títol nobiliari creat per la reina regent Maria Cristina d'Àustria el 3 de juliol de 1893 a favor de Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño i dels seus descendents sobre la baronia de Sant Mori.[1] A la seva mort (1935), passà als seus descendents, els Moixó (o Moxó).

Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Sant Mori
Tipusmarquesat Modifica el valor a Wikidata
Primer titularMaria Mercè de Sentmenat i de Patiño
ReiMaria Cristina d'Àustria (regent)
Data3 de juliol de 1893
Actual titularvacant per defunció
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coordenades42° 09′ 14″ N, 2° 59′ 26″ E / 42.15395°N,2.99069°E / 42.15395; 2.99069

Armes: quarterat, 1r d'or, dues bandes de gules; 2n d'or, un món d'atzur centrat i travessat de gules; 3r d'atzur, tres ocells (moixons) d'argent, ben ordenats; 4t d'or, un bust de perfil de sable.

La residència principal del llinatge fou el Palau Moixó, del segle xviii, a la plaça de Sant Just de Barcelona. El castell-palau de Sant Mori, dels segles XV-xvi, fou reconstruït el 1920 per Francesc de Moixó, fill de la primera marquesa, i per la seva esposa, Francesca Güell, i emprat com a residència d'estiu. Actualment, un i altre es lloguen per a banquets i conferències.

Marquesos de Sant Mori modifica

Titular Període
Creació per Maria Cristina d'Àustria
I Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño 1893-1935
II Antoni de Moixó i Güell 1935-1977
III Francesc d'Assís de Moixó i Alonso-Martínez 1977-2016

Història dels Marquesos de Sant Mori modifica

  • 1r. Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño (1857-1935), XXa baronessa de Sant Mori, marquesa de Sant Mori des de 1893, casada (1879) amb Dídac de Moixó i Cerdà, marquès consort que, com a promotor del barri de la Salut, dona nom a un carrer de Badalona. El seu fill comú, Francesc de Moixó (que fou Diputat a Corts per Vilademuls i president del FC Barcelona el 1913-1914), casat amb Francesca Güell i López, filla dels comtes de Güell, els premorí.
  • 2n. Antoni de Moixó i Güell (mort el 1977), net de l'anterior, casat amb María Josefa Alonso-Martínez y Huelín. Promotor de la marina residencial Empuriabrava.
  • 3r. Francesc d'Assís de Moixó i Alonso-Martínez (1952-2016), fill de l'anterior, casat amb Sílvia Poch i Lacalle.
  • 4a Anna de Moixó i Poch, filla de l'anterior.

Documentació modifica

La documentació històrica (tant familiar com sobre la gestió patrimonial) acumulada per aquesta branca del llinatge Moixó, senyors de la baronia de Montcortès i marquesos de Sant Mori, entre 1145 i 1972 ha estat dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Referències modifica

  1. Materiales para la historia institucional de la ciudad (en castellà). Volum 16. Instituto Municipal de Historia, 1966, p. 22. 

Bibliografia modifica

  • Pere Català i Roca i Armand de Fluvià, "Castell de Sant Mori", a Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 520-523.
  • Armand de Fluvià i Escorsa, Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya, 2 vols., Lleida, Pagès, 1998 i 2004.
  • Josep Fernández i Trabal, El fons Llinatge Moixó de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès, Arxiu Nacional de Catalunya, 1992.

Enllaços extrens modifica