Marquesat d'Estepa

títol nobiliari espanyol

El marquesat d'Estepa és un títol nobiliari espanyol. Fa referència a la localitat d'Estepa, a la província de Sevilla. El seu titular actual és Francisco de Borja de Arteaga y Martín.

Infotaula de títol nobiliariMarquesat d'Estepa
Tipustítol nobiliari Modifica el valor a Wikidata
Primer titularMarcos Centurión y Grimaldi
ReiFelip II de Castella
Data12 agost de 1559
LlinatgeCenturión
Palafox
Arteaga
Actual titularFrancisco de Borja de Arteaga y Martín
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El seu origen se situa en la compra de l'estat i vila d'Estepa, al regne de Sevilla, el 12 d'agost de 1559 per part d'Adamo Centurione, aprovat per la infanta Joana, governadora en absència del seu germà, el rei Felip II,[1] i que aniria acompanyat amb el títol de marquès, confirmat per reial despatx el 20 d'abril de 1564.[2] Centurión havia estat col·laborador de Carles I, i era ja marquès de Laula, de Vivola i de Monte de Vay[3] –títols i estats que havia rebut el 28 de maig de 1543–,[1] pertanyia a un antic llinatge de la República de Gènova, que apareixen inscrits al Libro d'Oro de famílies patrícies de la ciutat, alguns dels quals van assolir el càrrec de dogo. Després de la compra i la investidura del títol, va renunciar-hi i aquests van passar al seu fill, Marcos, que va esdevenir el primer marquès d'Estepa.[1]

El 4 de maig de 1729,[2] el rei Felip V va atorgar-li al marquesat la categoria de Grandesa d'Espanya, quan n'era titular Manuel Centurión.[3] El títol es va mantenir en mans de la família Centurión perquè el títol es transmetia per successió agnatícia estricta, és a dir, que només podien heretar-ho els homes, com succeí en el cas de Francisca Josefa Centurión, única filla del quart marquès, que quedà apartada de la successió i heretà el títol i els estats associats el seu oncle, Luis.[4][5] Això es mantingué així fins al segle xviii, quan va esdevenir marquesa María Luisa Centurión y Velasco, a la mort de la qual sense descendència, els títols van passar primer als Palafox i després als Arteaga, ducs d'El Infantado, fins a l'actualitat.[1]

El 1967 es va expedir carta de successió a favor de l'actual marquès, Francisco de Borja de Arteaga.[3]

Llista de titulars modifica

Núm. Nom Període Ref.
1 Marcos Centurión y Grimaldi 1559-1565 [1][6]
2 Juan Bautista Centurión y Negroni 1565-1624
3 Adán Centurión y Fernández de Córdoba 1624-1658
4 Cecilio Francisco Centurión y Centurión 1658-1688
5 Luis Centurión y Centurión 1688-1708
6 Manuel Centurión y Arias-Dávila 1708-1729
7 Juan Bautista Centurión y Velasco 1729-1785
8 María Luisa Centurión y Velasco 1785-1799
9 Vicente María de Palafox-Centurión y Silva 1799-1820
10 María Elena de Palafox-Centurión y Portocarrero 1820-1837
11 Andrés Avelino de Arteaga y Palafox 1837-1865
12 Andrés Avelino de Arteaga y Silva 1865-1912
13 Joaquín Ignacio de Arteaga y Echagüe 1912-1935
14 Francisco de Borja de Arteaga y Falguera 1935-1951
15 Íñigo de Arteaga y Falguera 1951-1967
16 Francisco de Borja de Arteaga y Martín 1967-Avui

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hurtado de Mendoza, Enrique «Los Centurión, marqueses de Estepa y su línea cubana». Hidalguía, núm. 256-257, 1996, pàg. 337-344.
  2. 2,0 2,1 Alonso-Cadenas López, Ampelio; Cadenas y Vicent, Vicente de. Elenco de grandezas y títulos nobiliarios españoles (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1989, p. 328. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Estepa, marqueses de» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 20 octubre 2021].
  4. Rivarola y Pineda, Juan Feliz Francisco. Monarquía Española. Blasón de su nobleza (en castellà). Madrid: Imprenta de Alfonso de Mora, 1736, p. 197-198. 
  5. «Centurión Centurión, Cecilio Francisco (?-1688)» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 20 octubre 2021].
  6. «Guía de títulos» (en castellà). Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España y Títulos del Reino. [Consulta: 19 octubre 2021].