Íñigo de Arteaga y Falguera

militar espanyol

Íñigo de Loyola de Arteaga y Falguera (Madrid, 14 de novembre de 1905Marbella, 19 de març de 1997) va ser un militar i noble espanyol, XVIII duc d'El Infantado, gran d'Espanya i capità general de la II Regió Militar i de les Illes Balears.[1][2]

Infotaula de personaÍñigo de Arteaga y Falguera
Biografia
Naixement(es) Íñigo de Loyola de Arteaga y Falguera Modifica el valor a Wikidata
14 novembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1997 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Marbella (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Capità general de la II Regió Militar
22 agost 1970 –
Capità general de les Illes Balears
23 febrer 1968 – 21 agost 1970
← Benigno Cabrero LozanoMariano Fernández Gavarrón →
Governador militar de Madrid
20 febrer 1965 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Iconografia
Altres
TítolMarquès d'Ariza
Count of Serrallo (en) Tradueix
Marquesat d'Armunia
Duc d'El Infantado
Count of Real de Manzanares (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of the Infantado (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAna Rosa Martín y Santiago-Concha (en) Tradueix (1939–1953), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsInigo de Arteaga y Martin, Jaime de Arteaga y Martín (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJoaquín de Arteaga Modifica el valor a Wikidata  i Isabel Falguera y Moreno Modifica el valor a Wikidata
GermansCristina de Arteaga i María Belén de Arteaga y Falguera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va ser cavaller de l'Orde de Sant Jaume, cavaller de la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa i Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del Rei Alfons XIII, i era capità quan es va proclamar la Segona República Espanyola en 1931. L'inici de la guerra civil el va sorprendre en Madrid, d'on va passar a la zona nacional participant en la guerra.

Va exercir com a professor i director de la Escola Superior de l'Exèrcit, formant part també del Consell Privat del Comte de Barcelona. Va ascendir a coronel el 1957, a general de brigada en 1961 i a general de divisió en 1964. En 1968 fou ascendit a tinent general i nomenat Capità general de les Illes Balears, càrrec que va desenvolupar fins a agost de 1970, quan fou nomenat capità general de la II Regió Militar amb seu a Sevilla.[3] En novembre de 1971 va passar a la reserva.

Així mateix posseïa la gran-creu de la Orde de Sant Hermenegild, la gran-creu de la Orde d'Isabel la Catòlica i les grans-creus del Mèrit Militar, del Mèrit Aeronàutic, del Mèrit Naval i de la Orde Civil de la Beneficència. Va ser condecorat amb Creus de Guerra amb Palmells i al Mèrit Militar.[4]

Va ser a més fundador i president de l'Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer durant trenta anys, i patró del Real Col·legi d'Espanya a Bolonya (Itàlia).

Contràriament al que deien els mitjans de comunicació, el duc del Infantado no era el major propietari de terra de la població de Marinaleda, on mai va tenir terra. Mitjançant accions de pressió popular liderades per l'alcalde Juan Manuel Sánchez Gordillo es va aconseguir que part d'aquestes terres, en concret aproximadament 500 Ha i no les 1.200 Ha actuals, el mas de la finca d'El Humoso a Écija, del que era únicament usufructuari, propietat dels seus fills, fora venuda, lliurement, a l'IARA, per escriptura de 9 de juny de 1987, i aquestes terres passessin a la població i es posessin a la disposició dels habitants de Marinaleda i goddin la base del procés polític i social que s'ha produït en aquesta població, segons alguns, un exemple d'alternativa al sistema capitalista.

Títols nobiliaris modifica

Íñigo de Arteaga va ostentar els següents títols nobiliaris:

Referències modifica