Martí Esteve i Guau
Martí Esteve i Guau (Torà, Segarra 1895 - Ciutat de Mèxic, 1977) fou un escriptor i polític català.
 Retrat de Martí Esteve i Guau, aproximadament a l'edat de 42 anys.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895 Barcelona |
| Mort | 1977 (81/82 anys) Ciutat de Mèxic |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Circumscripció electoral: Girona | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 16 octubre 1931 – 9 octubre 1933 ← Gabriel Alomar i Villalonga Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
 Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya | |
| 9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Conseller de la Generalitat de Catalunya | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Partit | ERC |
BiografiaModifica
Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat a la Secció d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general el 1918. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista el 1921-1923 i col·laborà a La Veu de Catalunya, Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Va publicar el 1917 la primera biografia d'Enric Prat de la Riba.[1]
Fou un dels fundadors i membre del comitè executiu d'Acció Catalana Republicana i director de La Publicitat del 1922 al 1926. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre de la diputació provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona[2] i de la ponència redactora de l'Estatut de Núria, i fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern català.
Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat i nomenat novament conseller del març fins al setembre. Quan esclatà la guerra civil espanyola marxà a París com a advocat de l'ambaixada espanyola. El juny de 1939 s'exilià a Cuba, on residí fins al 1961 i hi fou un membre actiu de la colònia catalana. De Cuba es traslladà a Mèxic, on treballà com a traductor a l'ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de México (BANAMEX).
ReferènciesModifica
- ↑ «Martí Esteve i Guau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985, p. 408. ISBN 84-7202-716-3 [Consulta: 19 març 2014].
BibliografiaModifica
- Jesús, Mestre i Campi. Edicions 62. Diccionari d'història de Catalunya. 6a ed.. Barcelone: Edicions 62, 2004. ISBN 978-84-412-1885-7.