Marta Rovira Martínez
Marta Rovira Martínez (Banyoles, 1969) és una sociòloga i escriptora catalana.[1]
| Nom original | (ca) Marta Rovira i Martínez  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 agost 1969 (54 anys) Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Activitat | |
| Ocupació | sociòloga |
| Membre de | |
Premis
| |
| Lloc web | martarovira.cat |
Es va doctorar en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com investigadora, escriptora, analista, consultora de polítiques públiques i professora associada a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona.[2] Va presidir la Fundació Congrés de Cultura Catalana, sent més tard la directora.[3][4]
Va ser, a més, vicepresidenta del Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent,[5] creat el 23 d'octubre de 2018 i dissolt el 1r d'agost de 2019, un cop lliurat al president de la Generalitat l'informe amb l'anàlisi i les conclusions del treball encarregat a aquest Consell Assessor.[6][7] Per la coincidència de nom i primer cognom, un guàrdia civil que va ser testimoni en el judici al procés independentista català, va confondre Marta Rovira Martínez amb Marta Rovira i Vergés, secretària general d'ERC, fet que es va viralitzar a les xarxes i als mitjans de comunicació.[8]
La seva tasca com a escriptora l'ha portada ha publicar de manera regular articles d'opinió a la premsa,[9][10] assaigs i llibres on analitza la societat i la política espanyoles, així com l'actualitat catalana.[11][12] Ha publicat El català i la immigració (1999), Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya (2004), Noves idees per a la gestió de les migracions (2006) (també en anglès), i La Transició franquista. Un exercici d'apropiació de la història (editorial Pòrtic, 2014), aquest últim Premi Carles Rahola d'assaig 2014.[13]
En l'àmbit audiovisual, va dirigir el documental Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana (2018), estrenat a TV3 dins el programa Sense ficció. El documental combina imatges inèdites del Congrés amb entrevistes a personalitats del món polític, cultural i acadèmic dels països catalans que van tenir-hi un paper destacat.[14][15]
Referències modifica
- ↑ Ara. «L’ARA despulla els falsos mites de la Transició», 06-12-2014. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Marta Rovira Martinez» (en anglès). Universitat Autònoma de Barcelona. Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «Marta Rovira Martinez – FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA». [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Castillo, David. «40 anys del congrés - 01 juliol 2017». [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Periódico, El. «Torra nomena quatre nous membres del consell assessor del Fòrum Cívic Constituent», 11-01-2019. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Qui és qui: Els membres del Consell Assessor pel Debat Constituent». [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «ACORD GOV/110/2019, d'1 d'agost, pel qual se suprimeix el Consell Assessor per a l'impuls d'un FòrumCívic i Social pel Debat Constituent» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-08-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ Piulachs, Mayte. «La Guàrdia Civil no detalla cap correu incriminatori - 21 març 2019». [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Aragall, Marta Rovira-martínez / Xavier. «Migracions globals i política migratòria a Catalunya», 28-09-2014. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ ROVIRA-MARTÍNEZ, MARTA. «Mort o resurrecció del franquisme», 17-01-2012. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Ara. «31 fotògrafs exposaran a l'Arts Santa Mònica 365 imatges sobre la realitat social de Catalunya el 2014», 17-11-2014. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Ara. «'What's up with Catalonia?', el llibre que vol explicar Catalunya al món», 24-01-2013. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ Pastells, Josep. «Antoni Pladevall guanya el Prudenci Bertrana de novel·la», 19-09-2014. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ ««Sense ficció» recorda el Congrés de Cultura Catalana». [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ TV3. «Imaginar un país. El Congrés de Cultura Catalana». [Consulta: 25 febrer 2021].