Martha Gellhorn
Martha Gellhorn (Saint Louis, Missouri, 8 de novembre del 1908 - 15 de febrer del 1998) era una novel·lista nord-americana, escriptora i periodista, considerada una de les corresponsals de guerra més importants del segle xx.
 Martha Gellhorn i Ernest Hemingway amb oficials militars xinesos no identificats (Chungking, Xina, 1941) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1908  Saint Louis (Missouri) |
| Mort | 15 febrer 1998 (89 anys) Londres |
| Causa de mort | Suïcidi (Enverinament per cianur ) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estatunidenca |
| Religió | Ateisme |
| Formació | John Burroughs School (en)  Bryn Mawr College |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, periodista, novel·lista. |
| Ocupador | The New Republic (en) The Atlantic (en) United Press (en) Collier's (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Bertrand de Jouvenel (dècada del 1930–1936) Ernest Miller Hemingway (1940–1945) T. S. Matthews (1953–1963) |
| Mare | Edna Fischel Gellhorn |
Premis
| |
| Lloc web | gellhornmartha.blogspot.com |
  | |
| « | I sap una altra cosa? Aquest país és massa bonic perquè els feixistes se'l facin seu. Ja han convertit Alemanya, Itàlia i Àustria en quelcom tan repugnant que fins i tot el paisatge és lleig. Quan condueixo per les carreteres d'aquí i hi veig les muntanyes de pedra i els camps aspres a banda i banda, els para-sols clavats a la sorra de les platges, els pobles de color de terra i els llits de grava dels rius, la cara dels seus pagesos, penso: s'ha de salvar Espanya per a la gent decent, és massa bonica com per malbaratar-la! | » |
| — Carta a Elionor Roosevelt, Barcelona, 1938 | ||
El 1958 va obtenir el prestigiós premi literari O. Henry.[1]
Informà de tots els conflictes mundials importants que tingueren lloc durant la seva llarga carrera professional de 60 anys. Gellhorn fou també la tercera muller del novel·lista nord-americà Ernest Hemingway, entre el 1940 i el 1945, el qual li dedicà la seva cèlebre novel·la Per qui toquen les campanes. A l'edat de 89 anys, malalta i gairebé cega, posà fi a la seva vida ingerint una substància tòxica.
NotesModifica
- ↑ O. Henry era el pseudònim literari de William Sydney Porter
BibliografiaModifica
- Moorehead, Caroline. Martha Gellhorn: A Life. London: Chatto & Windus, 2003. ISBN 0-7011-6951-6. (reeditat com a Gellhorn: A 20th Century Life, Henry Holt & Co., New York (2003) ISBN 0-8050-6553-9).
- Moorehead, Caroline. The Letters of Martha Gellhorn. London: Chatto & Windus, 2006. ISBN 0-7011-6952-4.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martha Gellhorn |
- Biografia de Martha Gellhorn Arxivat 2013-10-03 a Wayback Machine. (anglès)
- The face of war, entrevista amb Martha Gellhorn (anglès)
- Selecció de cartes de Martha Gellhorn (anglès)
- Article Martha Gellhorn: A Life (anglès)
- Martha Gellhorn parla sobre la Guerra Civil espanyola a la BBC (anglès)
- Presentació del reportatge 'Martha Gellhorn - On The Record' (anglès)