Martin Eden (pel·lícula de 2019)
Martin Eden és una pel·lícula de 2019 dirigida per Pietro Marcello en forma d'adaptació lliure de la novel·la Martin Eden (1909) de Jack London.[1] El rodatge de la pel·lícula va començar el maig de 2018 a Nàpols, Santa Maria la Fossa i Torre Annunziata.[2][3] S'ha doblat al català pel canal La 2, que va emetre-la per primer cop el 5 de novembre de 2022;[4][5] anteriorment s'havia subtitulat a aquesta llengua.[6]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Pietro Marcello |
Protagonistes | |
Producció | Pietro Marcello, Giuseppe Caschetto, Thomas Ordonneau, Michael Weber i Viola Fügen |
Guió | Pietro Marcello i Maurizio Braucci |
Música | Marco Messina, Sacha Ricci i Paolo Marzocchi |
Dissenyador de so | Denny De Angelis, Stefano Grosso i Michael Kaczmarek |
Fotografia | Francesco Di Giacomo i Alessandro Abate |
Muntatge | Aline Hervé i Fabrizio Federico |
Vestuari | Andrea Cavalletto |
Maquillatge | Dorothea Wiedermann i Daniela Tartari |
Distribuïdor | Cirko Film |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i França |
Estrena | 2019 |
Durada | 127 min |
Idioma original | italià napolità francès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Martin Eden |
Gènere | cinema d'aventures, drama i pel·lícula basada en una novel·la |
Tema | relacions de classe, classe treballadora, escriptor, relació intercultural i mobilitat social ascendent |
Lloc de la narració | Nàpols i Alemanya |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Lloc web | shellac-altern.org… |
Es va presentar en competició a la 76a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, on l'actor protagonista, Luca Marinelli, va guanyar la Copa Volpi per la millor interpretació masculina.[7]
Argument
modificaEn un Nàpols atemporal, entre el biennio rosso i els anys 1970, el mariner Martin Eden, un jove proletari individualista en una època marcada pel naixement dels moviments polítics de masses, somia ser escriptor i guanyar l'amor d'una dona de família burgesa gràcies al seu esforç cultural autodidacta, però sent que està traint els seus orígens.[8]
Crítica
modificaSight & Sound, la prestigiosa revista cinematogràfica publicada pel British Film Institute, l'inclogué en el seu rànquing de les vint millors pel·lícules del 2019.[9]
Els crítics de cinema de The New York Times, Manohla Dargis i A. O. Scott, inclogueren la pel·lícula a les seves respectives llistes de les deu millors del 2020.[10]
El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona va escollir-la com la millor pel·lícula estrenada a les sales de cinema gironines l'any 2020.[11]
Referències
modifica- ↑ «Sin el socialismo, el individualismo es solo capitalismo y barbarie», 19-12-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Ciak Napoli, le riprese di Martin Eden dal romanzo di Jack London - 1 di 1 - Napoli - Repubblica.it», 19-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-19. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Napoli nel cinema: tra David di Donatello e prossimi film, la città è il set cinematografico preferito del momento» (en italià), 26-03-2018. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «El cinema de La 2: Martin Eden». RTVE Catalunya, 09-11-2022. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «La televisió. El cinema de La 2. Martin Eden». El Punt Avui, 05-11-2022, p. 27.
- ↑ Martin Eden a la Base de dades de cinema en català
- ↑ Vivarelli, Nick. «‘Joker,’ ‘Ad Astra,’ ‘The Laundromat,’ ‘Marriage Story’ to Compete in Venice» (en anglès americà), 25-07-2019. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «'Martin Eden', l'individualisme destructiu | Crítica», 18-12-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Martin Eden e Lazzaro felice nella Top 20 dei film del 2019 di Sight & Sound» (en italià). [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Martin Eden di Pietro Marcello nelle top ten NYT 2020 - Ultima Ora» (en italià), 04-12-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Els crítics trien ‘Martin Eden' com el millor film». El Punt Avui, 06-01-2021 [Consulta: 8 gener 2021].