David di Donatello al millor director

El premi David di Donatello al millor director (en italià: David di Donatello per il miglior regista) és un premi de cinema que anualment atorga l'Acadèmia del Cinema Italià (ACI, Accademia del Cinema Italiano) per reconèixer la destacada direcció d'un director de cinema que ha treballat dins de la indústria cinematogràfica italiana durant l'any anterior a la cerimònia.[1] El premi es va donar per primera vegada el 1956 i es va convertir en competitiu el 1981.[2]Francesco Rosi és el titular del rècord amb sis premis en la categoria, rebut del 1965 al 1997, seguit de Mario Monicelli i Giuseppe Tornatore amb quatre.

Infotaula d'esdevenimentDavid di Donatello al millor director
Marco Bellocchio FCI Tokyo 2010.jpg
Marco Bellocchio actual guanyador del premi (2020)
TipusDavid di Donatello
categoria de premi de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència1955 Modifica el valor a Wikidata –
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Concedit perAcadèmia del Cinema Italià Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Gianni Franciolini, per l'obra Roman Tales (en) Tradueix (1956)
Federico Fellini, per l'obra Les nits de la Cabiria (1957)
Alberto Lattuada, per l'obra Tempest (en) Tradueix (1959)
Federico Fellini, per l'obra La Dolce Vita (1960)
Michelangelo Antonioni, per l'obra La notte (1961)
Ermanno Olmi, per l'obra Il posto (1962)
Vittorio de Sica, per l'obra The Condemned of Altona (en) Tradueix (1963)
Pietro Germi, per l'obra Seduced and Abandoned (en) Tradueix (1964)
Vittorio de Sica, per l'obra Matrimonio all’italiana (1965)
Francesco Rosi, per l'obra The Moment of Truth (en) Tradueix (1965)
Alessandro Blasetti, per l'obra Jo, jo, jo... i els altres (1966)
Pietro Germi, per l'obra Signore e signori (1966)
Luigi Comencini, per l'obra Misunderstood (en) Tradueix (1967)
Carlo Lizzani, per l'obra Banditi a Milano (1968)
Franco Zeffirelli, per l'obra Romeo and Juliet (1969)
Gillo Pontecorvo, per l'obra Queimada (1970)
Luchino Visconti, per l'obra Mort a Venècia (1971)
Sergio Leone, per l'obra Abaixa el cap (1972)
Franco Zeffirelli, per l'obra Brother Sun, Sister Moon (1972)
Luchino Visconti, per l'obra Ludwig (1973)
Federico Fellini, per l'obra Amarcord (1974)
Dino Risi, per l'obra Scent of a Woman (en) Tradueix (1975)
Francesco Rosi, per l'obra Excel·lentíssims cadàvers (1976)
Mario Monicelli, per l'obra Amici Miei (1976)
Mario Monicelli, per l'obra Un borghese piccolo piccolo (1977)
Valerio Zurlini, per l'obra El desert dels tàrtars (1977)
Ettore Scola, per l'obra Una jornada particular (1978)
Francesco Rosi, per l'obra Crist s'ha aturat a Èboli (1979)
Marco Bellocchio, per l'obra A Leap in the Dark (en) Tradueix (1980)
Gillo Pontecorvo, per l'obra Operación Ogro (1980)
Francesco Rosi, per l'obra Three Brothers (en) Tradueix (1981)
Marco Ferreri, per l'obra Storie di ordinaria follia (1982)
Paolo Taviani, per l'obra The Night of the Shooting Stars (en) Tradueix (1983)
Vittorio Taviani, per l'obra The Night of the Shooting Stars (en) Tradueix (1983)
Ettore Scola, per l'obra La sala de ball (1984)
Francesco Rosi, per l'obra Carmen (1985)
Mario Monicelli, per l'obra Speriamo che sia femmina (en) Tradueix (1986)
Ettore Scola, per l'obra The Family (en) Tradueix (1987)
Bernardo Bertolucci, per l'obra L'últim emperador (1988)
Ermanno Olmi, per l'obra La llegenda del Sant Bevedor (1989)
Mario Monicelli, per l'obra Il male oscuro (en) Tradueix (1990)
Marco Risi, per l'obra Ragazzi fuori (en) Tradueix (1991)
Ricky Tognazzi, per l'obra Ultra (en) Tradueix (1991)
Gianni Amelio, per l'obra Nens robats (1992)
Roberto Faenza, per l'obra Jonah Who Lived in the Whale (en) Tradueix (1993)
Ricky Tognazzi, per l'obra The Escort (en) Tradueix (1993)
Carlo Verdone, per l'obra Perdiamoci di vista (en) Tradueix (1994)
Mario Martone, per l'obra Nasty Love (en) Tradueix (1995)
Giuseppe Tornatore, per l'obra L'home de les estrelles (1996)
Francesco Rosi, per l'obra La treva (1997)
Roberto Benigni, per l'obra La vida és bella (1998)
Giuseppe Tornatore, per l'obra The Legend of 1900 (en) Tradueix (1999)
Silvio Soldini, per l'obra Bread and Tulips (en) Tradueix (2000)
Gabriele Muccino, per l'obra L'últim petó (2001)
Ermanno Olmi, per l'obra Il mestiere delle armi (2002)
Pupi Avati, per l'obra Incantato (en) Tradueix (2003)
Marco Tullio Giordana, per l'obra The Best of Youth (en) Tradueix (2004)
Paolo Sorrentino, per l'obra The Consequences of Love (en) Tradueix (2005)
Nanni Moretti, per l'obra The Caiman (en) Tradueix (2006)
Giuseppe Tornatore, per l'obra The Unknown Woman (en) Tradueix (2007)
Andrea Molaioli, per l'obra The Girl by the Lake (en) Tradueix (2008)
Matteo Garrone, per l'obra Gomorra (2009)
Marco Bellocchio, per l'obra Vincere (2010)
Daniele Luchetti, per l'obra La nostra vita (en) Tradueix (2011)
Vittorio Taviani, per l'obra Caesar Must Die (en) Tradueix (2012)
Paolo Taviani, per l'obra Caesar Must Die (en) Tradueix (2012)
Giuseppe Tornatore, per l'obra La migliore offerta (2013)
Paolo Sorrentino, per l'obra La grande bellezza (2014)
Francesco Munzi, per l'obra Black Souls (en) Tradueix (2015) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: ev0000203 Modifica el valor a Wikidata

Els candidats i els guanyadors són seleccionats per votació secundària per tots els membres de l’Acadèmia.[3][4]

GuanyadorsModifica

Els guanyadors del premi han estat:[1]

 
Gianni Franciolini (dreta) va ser el primer guanyador el 1956 per Racconti romani.
 
Federico Fellini va guanyar tres vegades del 1957 a 1974, per Les nits de la Cabiria, La dolce vita, i Amarcord.
 
Michelangelo Antonioni va guanyar el 1961 per La notte.
 
Ermanno Olmi fou nomenat cinc vegades, de les que en va guanyar tres.
 
Vittorio De Sica va guanyar dos cops, el 1963 i 1965.
 
Pietro Germi (esquerra) va guanyar dos cops Sedotta e abbandonata i Signore e signori.
 
Gillo Pontecorvo va guanyar dos cops, en 1970 i 1980.
 
Luchino Visconti va guanyar dos cops, per Morte a Venezia el 1971 i Ludwig in 1974.
 
Sergio Leone va guanyar el 1972 per Abaixa el cap, maleït!.
 
Dino Risi won in 1975 for Profumo di donna.
 
Mario Monicelli va guanyar quatre cops del 1976 al 1990, cada any ha estat nominat.
 
Ettore Scola va guanyar tres cops del 1978 al 1987, i en fou nomenat sis vegades.
 
Marco Bellocchio va guanyar dos cops el 1980 i 2010.
 
Paolo i Vittorio Taviani van guanyar dos cops el 1983 i 2012.
 
Bernardo Bertolucci va guanyar el 1988 amb L'últim emperador.
 
Giuseppe Tornatore va guanyar quatre vegades de 1996 a 2013, i en fou nomenat sis.
 
Roberto Benigni va guanyar el 1998 per La vida es bella.
 
Pupi Avati va guanyar el 2003 després de sis nominacions.
 
Paolo Sorrentino va guanyar el 2005 amb Le conseguenze dell'amore i el 2014 amb La grande bellezza.
 
Nanni Moretti va guanyar el 2006 amb Il caimano, després de set nominacions.
 
Matteo Garrone va guanyar tres vegades, el 2009, 2016 i 2019, amb Gomorra, Tale of Tales i Dogman.

Anys 1956-1959Modifica

Anys 1960-1969Modifica

Anys 1970-1979Modifica

Anys 1980-1989Modifica

Anys 1990-1999Modifica

Anys 2000-2009Modifica

Anys 2010-2019Modifica

Anys 2020-2029Modifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Chronology» (en it). daviddidonatello.it. Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 15 setembre 2018].
  2. Lancia, Enrico. I premi del cinema (en italian). Rome, Italy: Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211. 
  3. Niola, Gabriele. «Ecco i nuovi David di Donatello: nuova giuria, nuovo sistema di votazione, nuovi possibili candidati. Fuori lo streaming» (en it). Badtaste.it, 12 December 2018. [Consulta: 12 December 2018].
  4. «Regolamento» (en it). daviddidonatello.it. Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 15 setembre 2018].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica