Amics meus
Amics meus (Amici miei) és una pel·lícula dirigida per Mario Monicelli el 1975. Ha estat doblada al català.[1]
| Amici Miei | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Mario Monicelli |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Lorenzo Baraldi |
| Guió | Leonardo Benvenuti i Piero de Bernardi |
| Música | Carlo Rustichelli |
| Fotografia | Luigi Kuveiller |
| Muntatge | Ruggero Mastroianni |
| Distribuïdor | R.P.A. Cinematografica |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1975 |
| Durada | 140 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Florència |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia |
| Qualificació MPAA | R |
| Lloc de la narració | Florència |
        | |
Argument modifica
Amici miei explica la història de cinc quarentons italians que van deixar de créixer quan tenien deu anys. Es diverteixen amb les seves aventures de nens, on tot és pretext per a riure. [2]
Repartiment modifica
- Ugo Tognazzi: Lello Mascetti
- Gastone Moschin: Rambaldo Melandri
- Philippe Noiret: Giorgio Perozzi
- Diulio Del Prete: Necchi
- Adolfo Celi: el professor Sassaroli
- Bernard Blier: Righi Niccolò
- Angela Goodwin: Nora Perozzi
- Olga Karlatos: Donatella Sassaroli
- Maurizio Scattorin: el fill de Perozzi
- Silvia Dionisio: Titti
- Franca Tamatantini: Carmen
- Milena Vukotic: Alice Mascetti
- Edda Ferroano
- Marisa Traversi
- Mauro Vestri
Al voltant de la pel·lícula modifica
La pel·lícula ha tingut dues continuacions: una dirigida per Mario Monicelli el 1982 i l'altra el 1985 per Nanni Loy. Respectivament, Amici miei 2 i Amici miei 3. La 2a part també es va doblar al català.
Referències modifica
- ↑ esadir.cat. Amics meus. esadir.cat.
- ↑ «Amici miei». The New York Times.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amics meus |