Pupi Avati

guionista, director i productor de cinema

Giuseppe Avati, més conegut com a Pupi Avati (Bolonya, 3 de novembre de 1938) és un guionista, director i productor de cinema italià. És conegut pels fans del cinema de terror per les seves dues obres mestre del gènere giallo, La casa dalle finestre che ridono (1976) i Zeder (1983).[1]

Plantilla:Infotaula personaPupi Avati

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Giuseppe Avati Modifica el valor a Wikidata
3 novembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversità degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, músic de jazz, escriptor, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaPupi Avati Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClarinet Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMariantonia Avati, Tommaso Avati Modifica el valor a Wikidata
GermansAntonio Avati Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002194 The Movie Database: 72191 Allocine: 3348 Allmovie: p80237
Musicbrainz: d7bfecc7-4da7-4dbb-b3eb-0bc9f874d197 Discogs: 1473523 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Després d'assistir a l'escola i estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Bolonya, va començar a treballar en una empresa d'aliments congelats. Al mateix temps, va desenvolupar una passió pel jazz, convertint-se en clarinetista competent. A la segona meitat dels anys 50 va tocar a la banda de jazz Doctor Dixie, de la qual també n'era membre Lucio Dalla.[2]

Tot i que inicialment tenia intenció de ser músic professional, Avati va considerar que li faltava el talent necessari. A mitjan anys seixanta, va decidir dedicar-se al cinema després de veure ¡¡ de Federico Fellini i el seu retrat del paper d'un director.[3] La passió d'Avati per la música, així com el seu amor per la seva ciutat natal, que va ser l'escenari de moltes de les seves pel·lícules, es convertirien en temes recurrents de les seves produccions.

Com a guionista, Avati va escriure o coescriure la majoria de les seves pel·lícules, així com guions per a altres directors. També va produir diverses pel·lícules per a altres directors i en la seva pròpia obra. Moltes de les seves pel·lícules també són produïdes pel seu germà Antonio Avati.

Avati va començar la seva carrera dirigint pel·lícules de terror i és considerat un dels directors italians més destacats d'aquest gènere,[3] amb títols com La casa dalle finestre che ridono (1976) i Zeder (1983), que són considerades les seves obres mestres.

Segons Avati, la sèrie de televisió Jazz Band (1978), escrita sobre la història de la banda de jazz Doctor Dixie va suposar un punt d'inflexió per al seu treball. El tema de les seves pel·lícules va començar a partir de la seva pròpia experiència i el seu cinema es va tornar més nostàlgic, introspectiu i autobiogràfic. A més, la sèrie va tenir èxit i va portar Avati a l'atenció d'un públic més ampli en comparació amb les seves pel·lícules anteriors.[2]

Avati va ser nomenat Commendatore de l'Orde al Mèrit de la República Italiana el 2 de juny de 1995.[4]

El 2008 va publicar la seva autobiografia, Sotto le stelle di un film, editada per Il Margine.[5] Inspirat en l'autobiografia del director, el 2010, Claudio Costa va realitzar una pel·lícula documental d'entrevistes i animacions, anomenada Pupi Avati, ieri oggi domani.

Filmografia

modifica

Televisió

modifica

Llibres

modifica

Reconeixements

modifica
Ciak d'oro
David di Donatello
Nastro d'argento
Premi Chiara
  • 2019 – A la carrera

Referències

modifica
  1. Poppi, Roberto. I registi: dal 1930 ai giorni nostri (en italian). Gremese Editore, 2002. ISBN 88-8440-171-2. 
  2. 2,0 2,1 Isola, Simone. Pupi Avati: il nascondiglio dei generi (en italian). Sovera Edizioni, 2002. ISBN 88-8124-723-2. 
  3. 3,0 3,1 Strada, Riccardo. Il buio oltre lo schermo: gli archetipi del cinema di paura. Zephyro Edizioni srl, 2005. ISBN 88-8389-022-1. 
  4. «Presidenza della Repubblica Italiana - Conferimento Onorificenze». [Consulta: 3 febrer 2011].
  5. Avati, Pupi. Sotto le stelle di un film. Il margine, 2008. ISBN 88-6089-034-9. 
  6. Enrico Lancia, 1998, p. 275.