Le chiavi di casa

pel·lícula de 2004 dirigida per Gianni Amelio

Le chiavi di casa (en italià Les claus de casa) és una pel·lícula de coproducció germano-italiana del 2004 dirigida per Gianni Amelio amb un guió basat en la narració curta Nati due volte de Giuseppe Pontiggia, en la qual indaga en la paternitat i els seus conflictes, i en la naturalesa de la discapacitat física i psíquica.[1]

Infotaula de pel·lículaLe chiavi di casa
Fitxa
DireccióGianni Amelio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióElda Ferri Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGiancarlo Basili Modifica el valor a Wikidata
GuióStefano Rulli, Gianni Amelio i Sandro Petraglia Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFranco Piersanti Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLuca Bigazzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSimona Paggi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRai Cinema, Achab Film (en) Tradueix, Arena Films (en) Tradueix i Pandora Film Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor01 Distribution Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
francès
anglès
alemany Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBerlín Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temapaternitat, relació parentofilial i vinculació humana Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBerlín i Noruega Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0345032 Filmaffinity: 301658 Allocine: 55605 Rottentomatoes: m/chiavi_di_casa Letterboxd: the-keys-to-the-house Allmovie: v313554 TCM: 643099 Metacritic: movie/the-keys-to-the-house TV.com: movies/the-keys-to-the-house TMDB.org: 42420 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Paolo va néixer després d'un part difícil i pateix danys físics i mentals. El seu pare, Gianni, en veure com la seva amant moria en donar a llum a un fill minusvàlid psíquic, el va abandonar i no ha tornat a veure'l des de llavors. Quan quinze anys després Paolo necessita viatjar a Berlín per motius mèdics, coneix al seu pare i entre ells comença una bonica relació en la qual Gianni aprèn a estimar al seu fill i, gràcies a Nicole, una dona forta amb una filla discapacitada que coneix a l'hospital, a superar la culpa d'haver-lo abandonat.[2]

Repartiment modifica

  • Kim Rossi Stuart: Gianni
  • Andrea Rossi : Paolo
  • Charlotte Rampling: Nicole
  • Alla Faerovich : Nadine
  • Pierfrancesco Favino: Alberto
  • Manuel Katzy : taxista
  • Michael Weiss : Andreas
  • Thorsten Schwarz : infermer
  • Dirk Zippa : noi en cadira de rodes
  • Barbara Koster-Chari : infermera
  • Anita Bardeleben : doctora

Premis modifica

Va participar en la 61a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, i tot i que no va guanyar el Lleó d'Or, va obtenir els Premi Pasinetti, el premi Sergio Trasatti de la Rivista del Cinematografo, i el premi Cineavvenire.[3] Tenia set nominacions als premis David di Donatello de 2005 però nomes va guanyar el premi al millor so (Alessandro Zanon)[4] Tenia vuit nominacions al Nastro d'Argento i en va guanyar tres: millor director (Gianni Amelio), millor fotografia (Luca Bigazzi) i millor so (Zanon).[5] També va guanyar el Globo d'oro al millor actor protagonista (Kim Rossi Stuart)[6] També va guanyar dos Ciak d'oro al millor actor no protagonista (Pierfrancesco Favino)[7] i al millor guió (Gianni Amelio, Sandro Petraglia i Stefano Rulli)[7] D'altra banda, també li fou atorgat per Cartelera Turia el Premi Turia a la millor pel·lícula estrangera.[8]

Referències modifica

  1. Le chiavi di casa a la Filmoteca de Catalunya
  2. Las llaves de casa, Fotogramas
  3. Le chiavi di casa, o dell'indipendenza a La Gazzetta di Sondrio
  4. Le chiavi di casa a cinematografo.it
  5. Nastro d'argento para Amelio, cineuropa.org, 5 de febrer de 2005
  6. Globi d'Oro 2005 a filmitalia.org
  7. 7,0 7,1 «Ciak d'oro 2005», 06-06-2009.
  8. Cartelera Turia premia a Coixet, Zambrano, Perugorría y Cercas, Levante-EMV, 23 de juny de 2006