Viquipèdia

Luca Bigazzi

Luca Bigazzi (nascut el 9 de desembre de 1958) és un director de fotografia italià. Ha guanyat set premis David di Donatello a la millor fotografia i ha rebut catorze nominacions, fet que el converteix en l'artista més premiat en aquesta categoria. És el primer director de fotografia italià a ser nominat per al Premi Primetime Emmy a la categoria Cinematografia destacada per a una sèrie limitada o pel·lícula, per a la categoria 2016. sèrie The Young Pope de Paolo Sorrentino.[1] Ha treballat amb directors com Silvio Soldini, Mario Martone, Felice Farina, Gianni Amelio, Francesca Archibugi, Michele Placido, Abbas Kiarostami, i Paolo Sorrentino.[2]

Infotaula de personaLuca Bigazzi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de fotografia, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0081723 Allocine: 45109 Allmovie: p188577 TMDB.org: 7560 Modifica el valor a Wikidata

Carrera modifica

Bigazzi va començar a treballar en l'àmbit publicitari l'any 1977 com a ajudant de direcció, i al mateix temps va conrear la seva passió per la fotografia. Va passar a treballar al cinema el 1983, i el seu debut com a director de fotografia va ser a la pel·lícula d'aquell any de Silvio Soldini Paesaggio con figure, que es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Locarno. A poc a poc, Bigazzi es va dedicar cada cop més al cinema, abandonant el camp de la publicitat. La seva associació amb Soldini continuaria en moltes altres pel·lícules, i va guanyar el seu segon premi David di Donatello per Pane e tulipani de l'any 2000. El 1994, va treballar amb Gianni Amelio a Lamerica, que li va valdre el seu primer David di Donatello així com un Nastro d'Argento. El 1998 va guanyar el Premi a la millor fotografia al XXXI Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya per Totò che visse due volte.[3] El 1999, va ser guardonat amb el premi Osella d'oro a Venècia per Così ridevano d'Amelio i L'albero delle pere de Francesca Archibugi. També ha col·laborat amb Mario Martone, Giuseppe Piccioni i Ciprì e Maresco.

Bigazzi va seguir els seus primers èxits amb el treball a les pel·lícules de Paolo Sorrentino, començant per Le conseguenze dell'amore, per la qual va guanyar el Nastro d'Argento el 2005, després L'amico di famiglia (2006), Il divo (2008), Un lloc per quedar-s'hi (2011), pel qual va guanyar un David di Donatello el 2012, La grande bellezza, guanyador del Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2014, i finalment ' 'Youth, que va guanyar la millor pel·lícula als Premis del Cinema Europeu el 2015.

Bigazzi va col·laborar amb Francesca Comencini el 2001 a Le parole di mio padre i de nou el 2002 en la creació del documental Carlo Giuliani, ragazzo, que fou projectat fora de competició al 55è Festival Internacional de Cinema de Canes aquell mateix any. La pel·lícula aborda la mort de Carlo Giuliani, que va ser assassinat a Gènova per un agent de policia durant la manifestacions contra el G8 el 2001.[4]

Filmografia modifica

Premis i reconeixements modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Cinematographer Luca Bigazzi to Receive the Campari Passion for Film Award». labiennale.org, 01-09-2019. [Consulta: 23 febrer 2020].
  2. ↑ «Luca Bigazzi». Internet Movie Database. [Consulta: 3 maig 2012].
  3. ↑ La película canadiense “Cube” gana sin sorpresa el festival de Sitges, La Vanguardia, 18 d'octubre de 1998
  4. ↑ «Remembering Carlo Giuliani, 14 March 1978 – 20 July 2001, and some lessons from Genova, Italy». greanvillepost.com, 24-07-2011. [Consulta: 24 febrer 2020].
  5. ↑ «Dizionario del cinema italiano».
  6. ↑ 6,0 6,1 «Ciak d'oro».
  7. ↑ «Bertolucci Ciak d'oro con il film "Ballo da sola"».
  8. ↑ «I vincitori dei "Ciak d'Oro" 2007».
  9. ↑ «Ciak d’oro 2012, vincitori: Un lloc per quedar-s'hi millor film».
  10. ↑ «Ciak d’oro 2014, a La Grande Bellezza otto premi. Paolo Virzì millor regista».
  11. ↑ «CIAK D’ORO 2016: TUTTI I VINCITORI».
  12. ↑ «Ciak d’Oro 2018: tutti i premi».
  13. ↑ «Al director de fotografia Luca Bigazzi il premio Campari Passion for Film».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luca_Bigazzi&oldid=33408892»