Jona che visse nella balena

Jona che visse nella balena
Jonah Who Lived in the Whale
Fitxa
Direcció	Roberto Faenza
Protagonistes	Jean-Hugues Anglade; Francesca De Sapio; Juliet Aubrey; Đoko Rosić (en)
Producció	Áron Sipos (en) , Dénes Szekeres (en) i Elda Ferri
Guió	Roberto Faenza, Hugh Fleetwood (en) i Filippo Ottoni
Música	Ennio Morricone
Fotografia	János Kende
Muntatge	Nino Baragli
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1993
Durada	90 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Bulgària
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, cinema biogràfic i pel·lícula basada en una obra literària
Premis i nominacions
Nominacions	David di Donatello al millor director (1993); David di Donatello a la millor pel·lícula (1993) ;
Premis	David di Donatello al millor director (1993) ;

Jona che visse nella balena és una pel·lícula de 1993 dirigida per Roberto Faenza.^[1]

El tema està extret de la novel·la autobiogràfica de l'escriptora Jona Oberski, titulada Kinderjaren i se centra en el drama de l'Holocaust. Va ser inscrit al 18è Festival Internacional de Cinema de Moscou, on va guanyar el Premi del Jurat Ecumènic.^[2]

Argument modifica

Jona és un nen jueu de quatre anys que vivia a Amsterdam abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El 1940, després de l'ocupació de la ciutat pels alemanys, va ser deportat juntament amb els seus pares jueus primer al camp de concentració de Westerbork i després al de Bergen-Belsen, on passaria tot el període de la guerra. A Bergen-Belsen viu en una barraca amb la seva mare, mentre que el seu pare està destinat a un altre sector del camp.

El nen pateix fred, gana, por, sofriment, opressió fins i tot per part d'altres nens. Els casos en què el tracten amablement són molt rars: només el cuiner, que després morirà, i el metge de la clínica són amables amb ell. El destí dels pares de Jona és tràgic: el seu pare mor de fam i desnutrició. En els últims dies de la guerra, Jona i la seva mare són evacuats del campament a bord d'un tren que vagarà durant dies per territori alemany abans de ser alliberats per les tropes soviètiques. La mare no es recupera del patiment que ha patit; es torna boja per la mort del seu marit i, malauradament, mor en un hospital els dies posteriors a l'alliberament. Jona torna a Amsterdam on és adoptat per una família d'amics de la família. Finalment la pel·lícula diu que Jona encara és viu i que és un científic.