David di Donatello a la millor pel·lícula

El premi David di Donatello a la millor pel·lícula (en italià: David di Donatello per il miglior film) és un premi de cinema que anualment atorga l'Acadèmia del Cinema Italià (ACI, Accademia del Cinema Italiano) per reconèixer la pel·lícula italiana més destacada estrenada als cinemes a Itàlia durant l'any anterior a la cerimònia.[1] El premi es va donar per primera vegada el 1970 i es va convertir en competitiu el 1981.[2]

Infotaula d'esdevenimentDavid di Donatello a la millor pel·lícula
TipusDavid di Donatello
categoria de premi de cinema Modifica el valor a Wikidata
Vigència1969 Modifica el valor a Wikidata –
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Concedit perAcadèmia del Cinema Italià Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Marina Cicogna, per l'obra Investigació sobre un ciutadà (1970)
Gianni Hecht Lucari, per l'obra Metello (1970)
Gianni Hecht Lucari, per l'obra El jardí dels Finzi Contini (1971)
Dino De Laurentiis, per l'obra Waterloo (en) Tradueix (1971)
Mario Cecchi Gori, per l'obra Aquesta classe d'amor (1972)
Luchino Visconti, per l'obra Ludwig (1973)
Pietro Germi, per l'obra Alfredo, Alfredo (en) Tradueix (1973)
Federico Fellini, per l'obra Amarcord (1974)
Franco Brusati, per l'obra Pane e cioccolata (1974)
Mauro Bolognini, per l'obra Fatti di gente perbene (1975)
Luchino Visconti, per l'obra Confidències (1975)
Alberto Grimaldi, per l'obra Excel·lentíssims cadàvers (1976)
Luigi De Laurentiis, per l'obra Un borghese piccolo piccolo (1977)
Aurelio De Laurentiis, per l'obra Un borghese piccolo piccolo (1977)
Pasquale Squitieri, per l'obra Il prefetto di ferro (en) Tradueix (1978)
Luigi Magni, per l'obra In the Name of the Pope King (en) Tradueix (1978)
Francesco Rosi, per l'obra Crist s'ha aturat a Èboli (1979)
Ermanno Olmi, per l'obra L'albero degli zoccoli (1979)
Franco Brusati, per l'obra To Forget Venice (en) Tradueix (1979)
Massimo Troisi, per l'obra Ricomincio da tre (1981)
Carlo Verdone, per l'obra Talcum Powder (en) Tradueix (1982)
Paolo Taviani, per l'obra The Night of the Shooting Stars (en) Tradueix (1983)
Vittorio Taviani, per l'obra The Night of the Shooting Stars (en) Tradueix (1983)
Ettore Scola, per l'obra La sala de ball (1984)
Federico Fellini, per l'obra E la nave va (1984)
Francesco Rosi, per l'obra Carmen (1985)
Mario Monicelli, per l'obra Speriamo che sia femmina (en) Tradueix (1986)
Ettore Scola, per l'obra The Family (en) Tradueix (1987)
Bernardo Bertolucci, per l'obra L'últim emperador (1988)
Ermanno Olmi, per l'obra La llegenda del Sant Bevedor (1989)
Gianni Amelio, per l'obra Open Doors (en) Tradueix (1990)
Gabriele Salvatores, per l'obra Mediterraneo (1991)
Francesca Archibugi, per l'obra Towards Evening (en) Tradueix (1991)
Gianni Amelio, per l'obra Nens robats (1992)
Francesca Archibugi, per l'obra The Great Pumpkin (en) Tradueix (1993)
Nanni Moretti, per l'obra Caro diario (1994)
Daniele Luchetti, per l'obra La scuola (en) Tradueix (1995)
Paolo Virzì, per l'obra Ferie d'agosto (en) Tradueix (1996)
Francesco Rosi, per l'obra La treva (1997)
Roberto Benigni, per l'obra La vida és bella (1998)
Giuseppe Piccioni, per l'obra Not of this World (en) Tradueix (1999)
Silvio Soldini, per l'obra Bread and Tulips (en) Tradueix (2000)
Nanni Moretti, per l'obra L'habitació del fill (2001)
Ermanno Olmi, per l'obra Il mestiere delle armi (2002)
Ferzan Özpetek, per l'obra La finestra di fronte (2003)
Marco Tullio Giordana, per l'obra The Best of Youth (en) Tradueix (2004)
Paolo Sorrentino, per l'obra The Consequences of Love (en) Tradueix (2005)
Nanni Moretti, per l'obra The Caiman (en) Tradueix (2006)
Giuseppe Tornatore, per l'obra The Unknown Woman (en) Tradueix (2007)
Andrea Molaioli, per l'obra The Girl by the Lake (en) Tradueix (2008)
Matteo Garrone, per l'obra Gomorra (2009)
Giorgio Diritti, per l'obra The Man Who Will Come (en) Tradueix (2010)
Mario Martone, per l'obra Noi credevamo (en) Tradueix (2011)
Paolo Taviani, per l'obra Caesar Must Die (en) Tradueix (2012)
Vittorio Taviani, per l'obra Caesar Must Die (en) Tradueix (2012)
Giuseppe Tornatore, per l'obra La migliore offerta (2013)
Paolo Virzì, per l'obra Il capitale umano (en) Tradueix (2014)
Francesco Munzi, per l'obra Black Souls (en) Tradueix (2015) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: ev0000203 Modifica el valor a Wikidata

Els candidats i els guanyadors són seleccionats per votació secundària per tots els membres de l’Acadèmia.[3][4]

GuanyadoresModifica

Les guanyadores del premi han estat:[1]

Anys 1970-1979Modifica

Anys 1980-1989Modifica

Anys 1990-1999Modifica

Anys 2000-2009Modifica

Anys 2010-2019Modifica

Anys 2020-2029Modifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Chronology» (en italià). Accademia del Cinema Italiano.
  2. Lancia, Enrico. I premi del cinema (en italian). Rome, Italy: Gremese Editore, 1998. ISBN 8877422211. 
  3. Niola, Gabriele. «Ecco i nuovi David di Donatello: nuova giuria, nuovo sistema di votazione, nuovi possibili candidati. Fuori lo streaming» (en italià), 12-12-2018.
  4. «Regolamento» (en italià). Accademia del Cinema Italiano.

Enllaços externsModifica