Mario Cecchi Gori (Brescia, 21 de març de 1920Roma, 5 de novembre de 1993) va ser un productor de cinema italià, que ha produït més de 200 pel·lícules de directors com Damiano Damiani, Dino Risi, Ettore Scola, Federico Fellini i Mario Monicelli.[1]

Infotaula de personaMario Cecchi Gori

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1920 Modifica el valor a Wikidata
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de les Portes Santes Modifica el valor a Wikidata
ACF Fiorentina
1990 – 1993
← Renzo RighettiVittorio Cecchi Gori → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, comerciant, guionista, empresari, emprenedor, productor Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsVittorio Cecchi Gori Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0147601 Allocine: 44134 Allmovie: p84539
Discogs: 3766501 Find a Grave: 9543132 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Inicialment era ajudant de Dino De Laurentiis i també de Vittorio De Sica, a finals dels anys 1950 va començar a produir pel·lícules amb empreses com Maxima Cinematografica, Fair cinematografica, Capital Cinematografica, esdevinguda el 1984 Cecchi Gori Silver Film i el 1988 Cecchi Gori Group Tiger Cinematografica. Es va centrar en actors com Totò, Alberto Sordi i Vittorio Gassman. Des del 1980 el seu fill Vittorio va començar a col·laborar amb ell. A partir de mitjan anys 80 va entrar també en la distribució de cinema, així com en la producció de pel·lícules populars, ocupant el lloc de grans empreses italianes que, mentrestant, havien reduït la seva posició al mercat, com Cineriz iTitanus. El 1990 la Mario & Vittorio Cecchi Gori es va fusionar amb la Silvio Berlusconi Communications donant vida a Penta Film, dedicada a la producció i distribució cinematogràfica i televisiva.

Va produir, entre d'altres, les pel·lícules Lamerica de Gianni Amelio (que va rebre el premi a la millor pel·lícula als Premis del Cinema Europeu de 1994), i Il postino de Michael Radford i Massimo Troisi del 1994, que ha estat la segona pel·lícula en llengua no anglesa] (després de Crits i murmuris d'Ingmar Bergman, del 1972) en ser nominada a la categoria de millor pel·lícula als Premis Oscar de 1996. Va fer un cameo a la pel·lícula Sing Sing on interpreta un comissari de policia.

Va morir a Roma per problemes cardíacs el 5 de novembre de 1993.[2] És enterrat al cementiri monumental de la Porte Sante a Florència juntament amb la seva dona Valeria Pestelli (1921-2002).[3] Del 1990 al 1993 fou president de la Fiorentina, i a la seva mort el va succeir el seu fill Vittorio.[4]

Reconeixements modifica

David di Donatello
Nastro d'argento
  • 1972: millor productor
  • 1982: millor productor
  • 1989: millor productor
  • 1991: millor productor
  • 1995: millor productor

Filmografia parcial modifica

Referències modifica

  1. CECCHI GORI, Mario e Vittorio, Enciclopedia del Cinema (2003)
  2. «Addio al "cinematografaro" in viola».
  3. «E' morta la madre di Cecchi Gori». repubblica.it, 1º marzo 2002.
  4. La famiglia Cecchi Gori (1990-2002) – Statistiche, giubbeviola.wordpress.com