Martina (prenom)
prenom femení
Martina és un prenom femení català. És la forma femenina del prenom Martí, que ve del nom llatí Martinus, derivat de Mart, déu romà de la guerra. Té la mateixa etimologia que els prenoms Marçal, Marçala o el mes de març.[1][2]
| Tipus | prenom femení  |
|---|---|
| Llengua | eslovè, neerlandès, italià, txec i anglès |
| Nom en la llengua original | Martina |
| Nom corresponent a l'altre gènere | Martin i Martino |
| Variants / En altres llengües | Maartje, Martine, Martha, Marta, Martyna, Märta i Márta |
| Festa | 10 de novembre i 17 de juliol |
| Cognom idèntic | Martina |
| Més informació | |
| DMNES | Martina |
| Pàgines que comencen per «Martina» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Difusió
modificaAquest prenom és tradicional en català i en altres llengües europees. A Catalunya, l'any 2010 fou el prenom femení més freqüent en nadons.[3]
Versió masculina: Martí
Variants en altres llengües
modificaFesta onomàstica
modificaLa festa onomàstica se celebra per Santa Martina, malgrat que també es pot celebrar per Sant Martí:[5]
- Santa Martina, verge i màrtir, 30 de gener
Biografies
modifica- Martina, personatge de l'antiguitat clàssica
- Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana
- Martina Hingis, tennista
- Martina Klein, model i presentadora de TV
- Martina Navrátilová, tennista
- Martina Sáblíková, patinadora
Topònims
modifica- Martina Franca, vilatge d'Itàlia
- Cala Martina, cala d'Eivissa
- Alzina Martina, mas de Monistrol de Calders (Moianès, Catalunya)
- Serra Martina, serra de Sant Julià de Ramis, Girona.
Vegeu també
modifica- Guido Martina, còmic italià
Referències
modifica