Martina (prenom)
prenom femení
Martina és un prenom femení català. És la forma femenina del prenom Martí, que ve del nom llatí Martinus, derivat de Mart, déu romà de la guerra. Té la mateixa etimologia que els prenoms Marçal, Marçala o el mes de març.[1][2]
| Tipus | prenom femení  |
|---|---|
| Llengua | eslovè, neerlandès, italià, txec i anglès |
| Nom en la llengua original | Martina |
| Nom corresponent a l'altre gènere | Martin i Martino |
| Variants / En altres llengües | Maartje, Martine, Martha, Marta, Martyna, Märta i Márta |
| Festa | 10 de novembre i 17 de juliol |
| Cognom idèntic | Martina |
| Més informació | |
| DMNES | Martina |
| Pàgines que comencen per «Martina» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Difusió modifica
Aquest prenom és tradicional en català i en altres llengües europees. A Catalunya, l'any 2010 fou el prenom femení més freqüent en nadons.[3]
Versió masculina: Martí
Variants en altres llengües modifica
Festa onomàstica modifica
La festa onomàstica se celebra per Santa Martina, malgrat que també es pot celebrar per Sant Martí:[5]
- Santa Martina, verge i màrtir, 30 de gener
Biografies modifica
- Martina, personatge de l'antiguitat clàssica
- Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana
- Martina Hingis, tennista
- Martina Klein, model i presentadora de TV
- Martina Navrátilová, tennista
- Martina Sáblíková, patinadora
Topònims modifica
- Martina Franca, vilatge d'Itàlia
- Cala Martina, cala d'Eivissa
- Alzina Martina, mas de Monistrol de Calders (Moianès, Catalunya)
- Serra Martina, serra de Sant Julià de Ramis, Girona.
Vegeu també modifica
- Guido Martina, còmic italià
Referències modifica