Mary Moodley

sindicalista i activista anti-apartheid

Mary Moodley o Tia Mary (1913-23 d'octubre de 1979) va ser una sindicalista i activista anti-apartheid de Sud-àfrica.[1][2]

Infotaula de personaMary Moodley
Biografia
Naixement1913 Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1979 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Activitat
Ocupaciósindicalista Modifica el valor a Wikidata

Moodley fou membre activa en el South African Congress of Trade Unions (SACTU),[3] la Food and Canning Workers Union —amb els qui treballava els anys 1950 a Rand de l'Est—,[1] el Congrés Nacional Africà (ANC), la Federació de Dones Sud-africanes i fundadora del South African Coloured People's Congress (SACPO).[4][5]

El 1960, durant la declaració de l'Estat d'Emergència per part del govern sud-africà, va ser detinguda,[1] i el 1963 fou bandejada sota ordre de la Llei de supressió del comunisme de 1950,[2] que va prohibir formalment al Partit Comunista de Sud-àfrica i qualsevol partit o grup que subscrigués el comunisme d'acord amb una definició singularment àmplia del terme.[6] No va poder participar més en sindicats, ni assistir a reunions, i fou confinada al seu barri de Benoni. El 1964, va ser detinguda i sentenciada sota la Llei dels 90 dies, ja que havia estat ajudant a fugitius a sortir de Sud-àfrica.[7][1] La seva prohibició, que era inicialment de cinc anys, es va anar renovant constantment i, fins i tot per anar a l'hospital, havia de demanar un permís a les autoritats locals.[4] Finalment li fou aixecada el 1977, dos anys abans de la seva mort.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «60 Iconic Women — The people behind the 1956 Women's March to Pretoria (41-50)». Mail & Guardian. [Consulta: 21 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 Group Democracy, 2000, p. 35.
  3. Berger, 1992, p. 168.
  4. 4,0 4,1 «Mary Moodley». South African History. [Consulta: 21 desembre 2017].
  5. Group Democracy, 2000, p. 34.
  6. «Segregationist Legislation Timeline 1856-1979». South African History Online. [Consulta: 21 desembre 2017].
  7. United Nations Centre against Apartheid, 1969, p. 31.

Bibliografia modifica