Mary Herbert, Countess of Pembroke (nom de soltera: Sidney; 27 d'octubre de 1561 – 25 de setembre de 1621), va ser una escriptora i patrocinadora de la literatura anglesa.

Infotaula de personaMary Sidney

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1561 Modifica el valor a Wikidata
Bewdley (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1621 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Verola Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, traductora de la Bíblia, escriptora, traductora, mecenes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHenry Herbert of Pembroke (1577 (Gregorià)–1600)
Robert Wroth (en) Tradueix (1604–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPhilip Herbert
 ( Henry Herbert of Pembroke)
William Herbert Pembroke
 ( Henry Herbert of Pembroke)
unknown daughter Herbert (en) Tradueix
 ( Henry Herbert of Pembroke) Modifica el valor a Wikidata
ParesHenry Sidney Modifica el valor a Wikidata  i Mary Dudley Modifica el valor a Wikidata
GermansPhilip Sidney i Robert Sidney Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 48e91cd0-f5f4-4982-b920-1ba9f82f104e IMSLP: Category:Sidney,_Mary Find a Grave: 16732373 Project Gutenberg: 24892 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Mary Sidney nasqué al Tickenhill Palace, Bewdley, dins una família de la noblesa, filla de sir Henry Sidney i Lady Mary Dudley. Mary es va criar principalment al castell de Ludlow; com el seu germà, sir Philip Sidney, va rebre una educació dins el calvinisme.

Mary va ser enviada a Londres per atendre la reina Elizabeth I.[1] Va tenir 4 fills del seu matrimoni amb l'Earl de Pembroke. Un d'ells, William Herbert (1580–1630), pot ser el jove descrit en els sonets de Shakespeare i dos altres fills són l'"incomparable Pair" a qui William Shakespeare dedica el seu First Folio.

Per la seva educació Mary Sidney era capaç de traduir el Triomf de la mort de Petrarca i altres escriptors europeus. Tenia interès per la química i va fer un laboratori a Wilton House, dirigit per un germanastre de Walter Raleigh. Va convertir Wilton en un paradís per als poetes ("paradise for poets") conegut com The Wilton Circle, que incloïa Edmund Spenser, Michael Drayton, sir John Davies i Samuel Daniel. Ella va ser la musa de Samuel Daniel en el seu poema "Delia" (un anagrama per "ideal").

Philip Sidney va escriure gran part de la seva Arcàdia dedicada a ella.

Notes modifica

  1. R.B. Pugh & E. Crittall (eds), "Houses of Augustinian canons: Priory of Ivychurch", A History of the County of Wiltshire: Volume 3 (1956), pp. 289-295 Read here.

Fonts modifica

  • Introduction to The Collected Works of Mary Sidney Herbert, Countess of Pembroke, vols, 1-2, Clarendon Press, Oxford, 1998.
  • Mary Sidney and Sir Philip Sidney, The Sidney Psalms; edited by R. E. Pritchard, Carcanet, Manchester, 1992.
  • Margaret P. Hannay, Philip's Phoenix: Mary Sidney, Countess of Pembroke. Nova York: Oxford University Press, 1990.
  • Margaret Patterson Hannay, Mary Sidney profile (1561–1621), Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; accessed 8 April 2007.
  • Encyclopedia of women in the Renaissance: Italy, France, and England. ABC-CLIO, Inc, 2007. 
  • Gary Waller, Mary Sidney, Countess of Pembroke: A Critical Study of Her Writings and Literary Milieu. Salzburg: University of Salzburg Press, 1979.
  • Gilbert Slater, Seven Shakespeares (UK: Cecil Palmer), 1931.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Sidney