Obre el menú principal

Mas Calvó

masia de Reus
(S'ha redirigit des de: Mas Calbó)

Mas Calvó,[1] (normativament segons l'IEC) o Mas Calbó,[2] és gran casalot gòtic situat als afores de la població de Reus (Baix Camp), en el límit amb els termes de Salou i Vila-seca, en el terme rural de Mascalvó. Les primeres referències daten del segle XII.[2] És un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional.

Infotaula d'edifici
Mas Calvó
Mas Calbó.jpg
Dades
Tipus casa forta, masia i masia
Característiques
Altitud 52 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
ComarcaBaix Camp
MunicipiReus
Localització Carretera de Salou, partida de Mascalvó
 41° 06′ 37″ N, 1° 07′ 33″ E / 41.110161°N,1.125819°E / 41.110161; 1.125819
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006695
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 1349-MH
IPAC 1520
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

Edifici aïllat de planta quadrangular amb planta baixa, pis, golfes i torre de defensa molt restaurada coronada per merlets. La façana principal presenta portal gòtic de pedra i un altre amb llinda motllurada. A l'alçada del primer pis hi ha obertures rectangulars i d'altres de gòtiques lobulades amb mainell. Els buits de les golfes són semicirculars.[1]

La façana oest té portal de mig punt coronat per un escut, finestres gòtiques lobulades amb mainell i d'altres rectangulars. Hi ha cornisa al voltant de l'edifici. La coberta és a quatre vessants de teula àrab.[1]

La torre i les arestes de la casa són de pedra natural, la resta és de pedra arrebossada. Sota les heures de la façana hi ha uns esgrafiats renaixentistes gairebé perduts.

La torre és de planta quadrada i tres plantes més i fou el primer element del conjunt.

El pati és quadrangular amb estructures originals. Arcs de pedra ogivals i una divisió en alçada que distingeix la part baixa, la més noble del primer pis i unes golfes a la part superior. Enfront de la porta principal, a la banda de llevant, hi ha l'escala d'accés al pis noble, que s'enlaira damunt una volta recolzada en tres senzilles mènsules de pedra i segueix sobre el túnel d'entrada en un llarg balcó amb bigues de fusta repenjades en mènsules.[1]

A la banda septentrional i al peu de l'escala hi ha una porta amb arc de mig punt que es comunica amb l'ala corresponent d'arcades i s'obre a l'exterior a manera de porxo. El conjunt presenta finestres lobulades amb mainell, capitells amb decoració vegetal, portes amb arc lobulat i espiera. Hi ha algun senyal de picapedrer al gran arc del portal i els murs estan realitzats amb carreus.[1]

HistòriaModifica

És un casal fortificat. A la vora del mas s'hi han trobat nombroses restes de ceràmica romana del tipus anomenat terra sigillata i peces de marbre, cosa que podria indicar un antic poblament d'època imperial.[3] Les primeres referències històriques són de l'any 1169. El 1180 hi va néixer Sant Bernat Calvó. El 1401 es realitza la creació d'una capella i altar.[1]

L'Ajuntament de Reus en va ser propietari per compra a Isabel de Çacirera (de la família dels Sacirera), del mas i de tot el terme de Mascalvó, amb la jurisdicció civil i criminal, el 1591, propietat que mantingué fins al 1850, quan en va vendre la propietat. Durant la Guerra dels Segadors, Mas Calvó quedà devastat, i l'ajuntament de Reus el va haver de reconstruir.[4] El primer terç del segle XVIII s'integrà a l'angle sud-oest de l'edifici una capella dedicada a Sant Bernat Calvó. Aquestes obres foren inaugurades l'1 de juny de 1738. L'Ajuntament transferí la propietat de Mas Calvó i del seu terme a l'arquitecte Antoni Molner, i posteriorment va tenir vinculació eclesiàstica amb Vilaseca i Salou.[1]

En el 1986 era propietari el senyor J. Ferrero, que l'adquirí l'any 1955 i hi ha revaloritzat d'una manera molt assenyada alguns aspectes del mas.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas Calvó  
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Mas Calbó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 «Mascalvó». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
  3. Massó, Jaume. "Reus antic" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. I, pàg. 74-75. ISBN 8489688184
  4. Vilà, Saldoni. Descripción de mi estimada patria la villa de Reus: manuscrito inédito del año 1787. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1955, p. 62-63. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • AAVV: BOLETÍN Arqueológico: Año LVI, época IV, gener-juliol 1956.
  • ALOGUIN I PALLACH, Ramon: Guia de fortificacions de Tarragona. Ed. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Tarragona. Tarragona, 1998.
  • AMIGÓ, Ramon: Materials per a l'estudi dels noms de lloc i persona, i renoms, del terme de Reus. Associació d'Estudis Reusencs. Reus, 1988.
  • CAMPS I ARBOIX, Joaquim: La masia catalana. Història-Arquitectura-Sociologia. Segona edició. Ed. PAEDOS. Barcelona, 1969. (1a ed. 1959)
  • FORT I COGUL, E.: Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic. Monografies de Vilaseca-Salou nº7. Reus, 1979.
  • IGLESIES, Josep; SANTASUSANA, Joaquim: Del camp de Tarragona a l'Ebre. Reus, 1931
  • LIAÑO MARTÍNEZ, C.: Vila-Seca i Salou. El seu passat monumental. Monof. Nº9. Dossier Arxiu Històric COAC. Tarragona.
  • RIBAS I PROUS, Joan: Masos als afores de Reus. Classificació i documentació. Document inèdit. Ajuntament de Reus, 1996.