Els inicis de la Colònia s'han de situar en 1859, quan Valentí Galobart Vintró, un fadristern del proper mas Galobart, demanava autorització per servir-se de les aigües del Llobregat per a construir una fàbrica i un molí fariner.[1] La fàbrica començà a funcionar l'any 1866. Durant molt temps la fàbrica va estar formada per dues naus; podien utilitzar 4000 l/s. i tenien un salt de 6,5 m. i una potència de 264 cv.[1]
A finals del segle xix convertiren el Galobart en una colònia: es construïren 50 pisos per als treballadors (blocs de tres pisos), escola, barberia, cafè, menjador per a les noies de fora, torre de l'amo... Avui tots aquest serveis estan en desús.[1] Actualment les primeres cases de la colònia estan en avançat estat ruïnós i només queda com a habitatge el bloc de pisos de fora del recinte fabril.[1]
Fins a l'any 1927, la colònia Galobart formava part del municipi de Calders; la proximitat i la relació amb Navarcles foren els arguments que van servir per agregar-la al municipi de Navarcles.[1] A la fàbrica anomenada "Guitart i Salvador" hi treballen un centenar de persones (la majoria residents a poblacions dels voltants).[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Colònia Galobard». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 febrer 2015].
