Masolino da Panicale

pintor italià

Masolino da Panicale, nat Tommaso di Cristoforo Fini (Panicale, 1383San Giovanni Valdano, 1440), va ser un pintor italià. Se'l considera un dels iniciadors del Renaixement.

Infotaula de personaMasolino da Panicale

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1383 Modifica el valor a Wikidata
Panicale (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1447 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement italià Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLorenzo Ghiberti Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables

Discogs: 3902393 Modifica el valor a Wikidata
Martiri de santa Caterina (1428–1431), església de Sant Climent, Roma

Biografia modifica

Tommaso di Cristoforo Fini va nàixer a la localitat de Panicale de Valdarno (Umbria), l'any 1383. No se sap massa dels seus orígens; segons el Vasari, inicialment es va dedicar a l'escultura, i fou deixeble de Gherardo Starnina i col·laborador de Lorenzo Ghiberti. Al voltant de 1402, va començar la seua dedicació a la pintura, amb un primers treballs que encara se situen dins de l'estil gòtic internacional, tot i que durant aquest període va fer estudis de perspectiva. La primera de les seues obres pictòriques conegudes està datada l'any 1423, època en la qual s'havia traslladat a Florència. En aquesta ciutat, va col·laborar amb Masaccio en l'elaboració de diversos frescos de la capella Brancacci a l'església de Santa Maria del Carmine. El 1427, va viatjar a Hongria cridat pel rei Segimon, i el 1428 va viatjar a Roma, on va tornar a treballar en col·laboració amb Masaccio fins almenys l'any 1431, en la realització dels frescos de l'església de Santa Maria Maggiore, de la capella de Santa Caterina, a l'església de Sant Climent i del políptic de la Mare de Déu de les Neus. Cap al 1435, es trobava a Castiglione Olona, província de Como, Llombardia, on va fer els frescos del Carmine, ajudat per Vecchietta.

Crítica modifica

Segons alguns autors, el Masolino va tenir una dependència estilística respecte a Masaccio, que era el seu jove ajudant. L'obra del Masolino destaca dins del'humanisme dramàtic i coherent del gòtic tardà, i se situa entre l'estil gòtic internacional —de caràcter naturalista— (vegeu: Ars Nova) i el ple Renaixement italià. De vegades desprèn un intens lirisme, com pot observar-se en els frescos del Carmine i de Castiglione Olona, en els quals s'hi barregen les rigoroses perspectives geomètriques, amb valor decoratiu, i elegants i delicades figures, així com amplis volums, atorgant tot plegat a la composició un caràcter rítmic que sembla aïllar-la del temps.

Obres modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masolino da Panicale