La mateixa o copeo o "ball de pagès" o "ball de per llarg", és un dels balls tradicionals més antics de l'illa de Mallorca, en compàs de 6/8, que es balla per parelles o "colles" i que -segons algunes teories- té els seus orígens en la “courante” francesa,[1] i que data de començaments del segle xvi, en la qual les parelles s'esquivaven en un moviment de ziga-zaga. Els moviments típics són laterals: punt simple+punt simple+punt doble o rossegueta.[2] De manera que els moviments laterals són molt llargs.L'agrupació Aires de Muntanya de Selva conserva moltes mateixes polides, amb acompanyament musical i lletres que són gloses mallorquines. A la part de llevant de l'illa tenen una estructura de minué, és a dir damunt una Z imaginària dibuixada en terra, es fan els desplaçaments del punt llis: punt simple+punt doble o rossegueta, i per tant els moviments laterals són més curts. Es ballen molt a ballades populars de la part de Manacor i el llevant de Mallorca, però són amb acompanyament musical més senzill a base de cantar gloses acompanyades de guitarra i guitarró.

Molt probablement és l'únic ball propi de Mallorca, ja que no apareix en repertoris de ball de territoris propers com ara la península ibèrica o resta d'illes de la mediterrània occidental[3]

Consta de dues parts diferenciades clarament, la primera i única, anomenada "mateixa", d'on pren el nom més habitual i la segona part anomenada "copeo, o copeos" (Amb el mot "copeo" és com també s'anomena al ball complet en alguns indrets).

Es ballen al pla tradicionalment amb l'acompanyament de música instrumentals formades per xeremies, flabiol i tamborí, encara que al llevant hi apareixen la guitarra, el guitarró, el triangle i les castanyoles. Els copeos es ballen a continuació d'aquesta, i en són el seu complement.

Les mateixes presenten aquesta estructura: després d'una introducció instrumental, apareixen les cobles per a una veu i acompanyament instrumental, de quatre versos de set síl·labes amb distintes repeticions.

Punts d'aquesta:[4]

modifica
  • Punt de començament (un seguit)
  • Rossegueta (entremig opcional només després de la mateixa i abans del copeo)
  • Mateixa llisa:
    • Amb una passada
    • Amb dues passades
    • Amb tres passades
    • Amb passada per la dreta i per l'esquerra
  • Mitja lluna:
    • Per darrera
    • Per davant
    • Per davant i per darrere amb vilafranquera
    • Amb un enrevolt
  • Vilafranquera:
    • Normal o simple
    • Amb una passada
    • Amb dues passades
    • Amb tres passades
    • Sempre passant
    • Amb la volta de les nines
  • La trobada o les nines:
    • Per un vent
    • Pels dos vents
    • Amb vilafranquera
  • Dues picades i passada
  • Mateixa felanitxera
  • La llarga
  • La curta
  • Les bagues
  • Els vuits
  • Un enrevolt
  • Dos enrevolts

*I a més totes les combinacions o mudances possibles.

Punts de copeo:[4]

modifica
  • Rossegueta (un seguit)
  • Copeos de Manacor:
    • Normal
    • Per dos vents
    • Per davant i per darrere
    • Per darrere i per davant
    • Per darrere i per darrere
    • Per davant i per darrere amb volta
    • Tres coces cap endarrere
    • Tres coces per darrere
    • Tres coces cap endavant
  • Tres punts i un llarg
  • Tres punts i un llarg amb enrevolt
  • Les bagues
  • Els vuits
  • Copeo de Sant Llorenç (Dues passades i un enrevolt)
  • Un enrevolt
  • Dos enrevolts

*I a més totes les combinacions o mudances possibles.

Referències

modifica
  1. Francesc Pujol, Joan Amades: Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors (Institut d'Estudis Catalans) (català)
  2. Francesc Xavier Domènech Ferrer: Història i manual per aprendre els balls mallorquins. (Ajuntament de Palma) (català)
  3. Adrover Artigues, Maria «Un poc d'història de les Mateixes i els Copeos». La Caramella, núm. 22, Gener-Juny 2010.
  4. 4,0 4,1 Apunts de curs de l'escola de Ball Mallorquí -Mª Dolores Rodriguez-

Enllaços externs

modifica