Mateu d'Alsàcia (vers 1137 - † 1173) fou comte uxori de Boulogne 1159 - 1173. Era el segon fill de Thierry d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou.

Infotaula de personaMateu d'Alsàcia
Biografia
Naixementc. 1137 modifica
Mort25 juliol 1173 modifica (35/36 anys)
Neufchâtel-en-Bray modifica
Activitat
OcupacióFeudatari i aristòcrata modifica
Altres
TítolComte de Boulogne modifica
FamíliaCasa de Lorena modifica
CònjugeElionor de Vermandois
Maria de Boulogne modifica
FillsMatilda of Flanders (en) Tradueix
Ida de Lorena modifica
ParesTeodoric d'Alsàcia modificaSibil·la d'Anjou modifica
GermansLaureta de Lorena, Margarida I de Flandes, Gertrudis d'Alsàcia, Pere de Flandes i Felip d'Alsàcia modifica

Blason Courtenay.svg modifica

BiografiaModifica

El 1159 va segrestar a l'hereva del comtat de Boulogne, Maria, abadessa de Romsey a Anglaterra, is'hi va casar per la força, esdevenint així comte de Boulogne. D'aquesta relació conjugal moguda van néixer dues filles, Ida (dita de Lorena o d'Alsàcia o de Boulogne) i Mafalda o Matilde. El papa Alexandre III no va consentir impassible aquesta situació, no tant pel segrest, ja que els casos de segrest d'una hereva eren freqüents a l'època, sinó especialment per què Mateu i els bulonesos reclamaven la creació d'una seu episcopal a Boulogne. El rebuig del papa seguit de la reacció altiva de la parella comtal van comportar la seva excomunió el 1162, que no va tenir cap efecte pràctic; però més tard l'excomunió es va estendre als canonges que els donaven suport i finalment es va llençar l'interdicte canònic per a la ciutat; això encara no fou suficient però la intervenció del pare, Thierry d'Alsàcia, i del seu germà Felip d'Alsàcia, que el van haver d'excloure de la successió al comtat de Flandre, va fer evolucionar la situació; fou finalment la intervenció de l'emperador Frederic en el transcurs d'un banquet, el que va posar terme a l'escàndol. L'emperador va retreure a Mateu la desesperació del seu pare que, en la seva opinió, havia causat la seva mort, i l'acumulació dels escàndols espirituals que marcaven la seva vida. Mateu va cedir (1170) i va consentir en separar-se de la dona i acceptar l'annul·lació del matrimoni, i Maria va reprendre el vel a Montreuil.

El fill d'Enric II d'Anglaterra, Enric el Jove, aleshores en rebel·lió contra el seu pare, li va donar terres a Anglaterra i a Normandie.

Després de la separació de Maria, Mateu tanmateix va conservar el comtat. Va aprofitar el seu celibat oportunament sobrevingut per casar-se amb Elionor de Vermandois, germana de la comtessa de Flandes. Felip d'Alsàcia, el seu germà, sense hereu directe, esperava així conservar el comtat de Flandes i el Vermandois. Però la parella no va tenir fills. Mateu va remetre el comtat de Boulogne en tutela a Felip el 1173, i va morir poc després en una emboscada, davant Driencourt prop de Neufchâtel-en-Bray participant en les lluites entre Lluís VII de França i Enric II d'Anglaterra.

Il avait fondé Calais. Il laissait de Marie deux filles :

Havia fundat Calaves. Deixava de Maria dues filles, que tot i la irregularitat del matrimoni foren reconegudes legitimes potser com a part de l'acord de separació del 1170. Aquestes filles foren:

L'estàtua jacent de Mateu d'Alsàcia és visible al museu de Boulogne-sur-Mer.

Fonts i bibliografiaModifica

  • Alain Lottin, Histoire de Boulogne-sur-Mer