Obre el menú principal
Calcografia

En les diferents tècniques de gravat, una matriu o planxa és l’original que permet realitzar un cert nombre d’exemplars (també anomenats gravats o estampes) mostrant un dibuix determinat.

L'objectiu de l'artista gravador és, precisament, la difusió dels exemplars estampats. Una planxa ben conservada permet la reproducció d'un gran nombre de "còpies".

Contingut

Tècniques de gravatModifica

Els materials de les matrius han determinat la denominació de les diverses tècniques de gravat:

A més del nom i del material emprat, cada tècnica suposa una forma de treball específica i ofereix unes possibilitats artístiques particulars.

MaterialsModifica

XilografiaModifica

Gravat a fibra o filModifica

El gravat a fil és aquell que es realitza en la direcció de les betes de la fusta, tasca que normalment es realitza amb gúbies. Es considera el mètode més antic de gravat i ha estat la tècnica bàsica del gravat en relleu durant segles.

Tradicionalment s'utilitzen més les fustes de fruiters, com el cirerer o la perera; el roure té una fusta massa dura per a ser tallada. El segle XX, els artistes han preferit fustes més toves, com el pi.[1][2][3]

Gravat per testa, a contrafibra o contrafilModifica

Per a realitzar un gravat a contrafil, l'artista empra sobretot el burí, amb el qual grava la imatge a la testa, en direcció transversal.

Aquesta modalitat s'utilitzava sobretot per a il·lustrar revistes i llibres. S'acostuma a emprar la fusta de boix, encara que també són adients les de cirerer i perera.[4] La superfície d'aquestes fustes és dura per naturalesa, el que permet a l'artista crear imatges de gran detall amb línies fines. Variant els espais entre les línies gravades, l'artista pot crear els subtils efectes tonals que són propis d'aquesta tècnica.

CalcografiaModifica

Etimològicament la paraula calcografia ve dels termes grecs χαλκός ("khalkós") que significa coure o bronze i γραφή ("graphé") escriptura. És la tècnica d'estampació en què s'utilitza una matriu de metall. Els metalls més emprats són el coure, el llautó, el ferro, el zinc i l'acer. La calcografia és una tècnica d'estampació inclosa en el gravat al buit. És a dir, la tinta entra on s'ha gravat o buidat la matriu. Avui gairebé en desús, llevat per a l'obtenció i duplicació d'obres d'art.[5][6][7][8]

LitografiaModifica

La planxa o matriu litogràfica es feia d'una pedra calcària especial amb qualitats litogràfiques.[9][10][11]

LinogravatModifica

En aquest cas la matriu és de linòleum, sovint insertada en un marc de fusta que li dóna rigidesa i ajuda a conservar una superfície plana.[12][13]

SerigrafiaModifica

Les matrius serigràfiques es basen en teixits o làmines amb porositat determinada. Antigament es feien de seda teixida i tensada sobre un marc. Els teixits sintètics són més estables. Els fils no varien tant de dimensions entre els estats d'estar mullats o no de tinta.

Hi ha malles modernes de teixits metàl·lics o, fins i tot, làmines de metall o aliatges molt fines amb multitud de porus molt petits i nombrosos.[14][15][16]

ReferènciesModifica

  1. Traité historique et pratique de la gravure en bois,. chez Pierre Guillaume Simon, 1766, p. 61–. 
  2. F. Malepeyre. Noveau manuel complet du graveur, ou, traité de l'art de la gravure en tout genre. Librairie enciclopédique de Roret, 1865, p. 225–. 
  3. Jean-François Gilmont. Une introduction à l'histoire du livre et de la lecture: du manuscrit à l'ère électronique. Editions du CEFAL, 2004, p. 68–. ISBN 978-2-87130-126-4. 
  4. Ambroise Firmin-Didot; Cesare Vecellio, ca. Essai typographique et bibliographique sur l ́histoire de la gravure sur bois. Firmin Didot, 1863, p. 277–. 
  5. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014]. 
  6. Michele Tavola. Dizionario dell'arte. Alpha Test, 2010, p. 40–. ISBN 978-88-483-1011-6. 
  7. Claude-Marie Gattel. Diction. de la langue fr, 1854, p. 306–. 
  8. Ebenezer Clifton. Dictionnaire anglais-français et français-anglais: anglais-français. Garnier Frères, 1876, p. 127–. 
  9. John Luther Ringwalt. American Encyclopaedia of Printing. Menamin & Ringwalt, 1871, p. 276–279. 
  10. Francesc Fontbona. La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923. Biblioteca de Catalunya, 1992, p. 13–. ISBN 978-84-7845-106-7. 
  11. Jaume Salvà i Lara. Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Universitat de les Illes Balears, 2002, p. 124–. ISBN 978-84-7632-759-3. 
  12. Orlando da Costa Ferreira. Imagem e letra: introdução à bibliologia brasileira : a imagem gravada. EdUSP, 1994, p. 59–. ISBN 978-85-314-0132-9. 
  13. Ralph Mayer. Materiales y técnicas del arte. Ediciones AKAL, maig 1992, p. 619–. ISBN 978-84-87756-17-7. 
  14. Albert Kosloff. Elementary Silk Screen Printing. Read Books Limited, 26 agost 2016. ISBN 978-1-4733-5320-6. 
  15. Luciano Piergiovanni; Sara Limbo Food packaging: Materiali, tecnologie e soluzioni. Springer Science & Business Media, 7 maig 2010, p. 395–. ISBN 978-88-470-1457-2. 
  16. John Dawson. Guía completa de grabado e impresión: técnicas y materiales. Ediciones AKAL, 1996, p. 122–. ISBN 978-84-87756-71-9.