Maurici de Savoia

Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 – 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i un cardenal de l'Església Catòlica.

Infotaula de personaMaurizio di Savoia
1593 Maurice.jpg
Retrat fet per Tiziano
Biografia
Naixement10 de gener de 1593
Torí
Mort4 d'octubre de 1657(1657-10-04) (als 64 anys)
Vigno di Madama, Torí
Causa de mortCauses naturals modifica (Accident vascular cerebral modifica)
Lloc d'enterramentSacra di San Michele modifica
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióCardenal Protodiaca
Consagració18 d'abril de 1505
Proclamació cardenalícia10 de desembre de 1607
per Pau V
Participà en
1623conclave de 1623 modifica
Altres
TítolPríncep (1638–1675)
Prince du sang (en) Tradueix (1638–1675)
Marcgravi modifica
FamíliaDinastia Savoia modifica
CònjugeLluïsa Cristina de Savoia modifica
ParesCarles Manuel I de Savoia modificaCaterina Micaela d'Espanya modifica
GermansMargarida de Savoia (1589-1655), Elisabet de Savoia, Tomàs de Savoia-Carignan, Víctor Amadeu I, Emanuele Filiberto di Savoia (1588), Maria Apollonia of Savoy (en) Tradueix i Philip Emmanuel of Savoy (en) Tradueix modifica

Armoiries Savoie 1563.svg

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

BiografiaModifica

Nascut a Torí, era fill del duc de Savoia Carles Manuel I i de Caterina Micaela d'Espanya.

Destinat des de molt jove a la carrera eclesiàstica per motius purament polítics, fins al punt en què mai no prengué els vots. Va ser creat cardenal amb només 15 anys, sent nomenat bisbe de Vercelli. Va ser nomenat Protector de França davant la Santa Seu.

Participà en el conclave de 1623 que elegí el Papa Urbà VIII. El 4 de juny de 1624 esdevingué abat del monestir d'Abondance. Després del tractat de Rívoli de 1634 es posà del costat dels espanyols, assumint per a Espanya la mateixa posició que havia dut a terme per França.

A la mort del seu germà Víctor Amadeu, ja duc de Savoia, es posà de costat amb l'altre germà, Tomàs Francesc, Príncep de Carignano, en contra de la germana Maria Cristina de França, que va encapçalar el ducat com a regent, per primera vegada en nom del fill Francesc Jacint i, a continuació, a la mort d'aquest, en nom del nou aspirant al títol de duc de Savoia Carles Manuel.

La noblesa, el clergat i l'alta borgesia es dividiren en dues parts: els anomenats "principistes", pro-espanyols i partidaris de Tomàs, i els "madamistes", pro-francesos i els partidaris de la "madama reale" (com s'anomenava a Maria Cristina). A l'agost de 1639 Maria Cristina es va veure obligada a fugir amb el seu fill Carles Manuel de Torí, ara en mans de les tropes principistes. No obstant això, ja al novembre, el regent i el petit futur duc van poder tornar a Torí, un cop les tropes franceses del marquès d'Harcourt l'havien alliberat de les tropes enemigues.

El 1642 va concloure un acord amb Maria Cristina, obtenint la lloctinença de Niça i la mà de la seva neboda tretze anys, Ludovica Cristina de Savoia, filla de la mateixa Maria Cristina (i la seva successora) i del germà del mort, Víctor Amadeu I, que es va casar en obtenir la dispensa papal necessària. Va ser príncep d'Oneglia (1642) i marquès de Berzezio.

Un cop abandonada la porpra cardenalícia, es dedicà a estudiar filosofia. Va morir a Villa della Regina sense deixar hereus.


Precedit per:
Alessandro d'Este
 
Cardenal diaca de Santa Maria Nuova

1621
Succeït per:
Ippolito Aldobrandini
Precedit per:
Alessandro d'Este
 
Cardenal diaca de Sant’Eustachio

19 d'abril de 1621 - 16 de març de 1626
Succeït per:
Francesco Boncompagni
Precedit per:
Carlo Emmanuele Pio di Savoia
 
Cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata

16 de març de 1626 - 1642
Succeït per:
Antonio Barberini el jove
Precedit per:
Carlo Emmanuele Pio di Savoia
 
Cardenal protodiaca

1626-1642
Succeït per:
Carlo di Ferdinando de' Medici
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurici de Savoia