Max von Laue

físic alemany

Max von Laue[1] (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.

Infotaula de personaMax von Laue
(UAZ) AB.1.0583 Laue.tif
(1914) modifica
Biografia
Naixement9 octubre 1879 modifica
Coblença (Alemanya) modifica
Mort24 abril 1960 modifica (80 anys)
Berlín Oest (Zones d'ocupació aliada a Alemanya) modifica
Causa de mortAccident modifica (Accident de trànsit modifica)
Lloc d'enterramentCementiri municipal de Göttingen modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen
Universitat de Zuric
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Munic
Universitat d'Estrasburg modifica
Conegut perDifracció de raigs X
Activitat
Director de tesiMax Planck modifica
Camp de treballFísica modifica
OcupacióFísic, professor d'universitat i cristal·lògraf modifica
OcupadorUniversitat de Munic
Universitat de Frankfurt
Universitat Humboldt de Berlín
Universitat de Zuric modifica
Membre de
ProfessorsMax Planck modifica
AlumnesLeó Szilárd modifica
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralFriedrich Beck, Karl-Otto Kiepenheuer i Leó Szilárd modifica
Localització dels arxius
Família
FillsTheodore Von Laue modifica
Cronologia
Operation Epsilon (en) Tradueix
1943- 15 octubre 1945Alsos Mission (en) Tradueix modifica
Premis

IMDB: nm8833691 Find a Grave: 163137058 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut el 9 d'octubre de 1879 a la ciutat alemanya de Pfaffendorf (actualment Coblença), va estudiar física, química i matemàtiques a les universitats d'Estrasburg, Göttingen i Munic, i fou deixeble de Max Planck. Posteriorment, a partir de l'any 1912, va ser professor de física a la Universitat de Zuric i entre 1919 i 1943 director de física teòrica en la Universitat de Berlín. Després de la seva jubilació, l'any 1943, va rebre el nomenament de professor honorari en la Universitat de Göttingen.

Recerca científicaModifica

Va desenvolupar un mètode per a amidar la longitud d'ona dels raigs X, utilitzant, per primera vegada, cristalls salins prims com a reticle de difracció, i arribà a demostrar que aquests raigs eren de naturalesa anàloga als de la llum, però no visibles, ja que la seva longitud d'ona és extremadament curta.

Va treballar sobre els diagrames, imatges simètriques, produïdes en les plaques fotogràfiques pels raigs X que han sofert la reflexió o la refracció en un material cristal·lí. Així mateix, també va investigar en el camp de la teoria de la relativitat.

L'any 1914, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus descobriments de la difracció dels raigs X a través de cristalls. Quan Alemanya va envair Dinamarca durant la Segona Guerra mundial, el químic hongarès George de Hevesy va dissoldre les medalles dels premis Nobel Max von Laue i James Franck en aigua règia, per a així evitar que els nazis les robessin, col·locant aquesta solució en una prestatgeria del seu laboratori de l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra mundial, va tornar al laboratori i va precipitar l'or per a treure'l de la barreja. L'or va ser retornat a la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel va lliurar noves medalles a von Laue i a Franck.

Max von Laue es morí el 24 d'abril de 1960 a Berlín a conseqüència de les ferides produïdes per un accident de cotxe del dia 8 d'abril.

ReconeixementsModifica

En honor seu, s'anomenà el cràter Laue de la Lluna. El 12 d'octubre de 1990, s'anomenà l'asteroide (10762) von Laue en honor seu i fou descobert per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.

ReferènciesModifica

  1. «Max von Laue». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max von Laue
  • «Max von Laue» (en anglès). NobelPrize.org. Nobel Media AB.