Maxime Le Forestier
cantautor francès
Bruno Le Forestier, més conegut pel seu nom d'artista Maxime Le Forestier, (París, 10 de febrer de 1949) és un cantautor francès. Se'l coneix internacionalment sobretot gràcies a la cançó San Francisco.[1][2][3][4][5]
![]() Maxime Le Forestier durant un concert dels Enfoirés el 2013 (2013) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Bruno Le Forestier ![]() 10 febrer 1949 ![]() 17è districte de París (França) ![]() |
Altres noms | Maxime Le Forestier ![]() |
Formació | Liceu Condorcet ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantautor, artista d'estudi ![]() |
Activitat | 1968 ![]() |
Membre de | |
Gènere | Música de varietats, chanson i música del món ![]() |
Instrument | Guitarra i veu ![]() |
Segell discogràfic | Polydor Records ![]() |
Família | |
Germans | Catherine Le Forestier ![]() |
Premis
| |
Lloc web | maximeleforestier.net ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Discografia
modifica- Mon frère (1972)
- Le Steak (1973)
- Saltimbanque (1975)
- Hymne à sept temps (1976)
- N°5 (1978)
- Les Rendez-vous manqués (1980)
- Dans ces histoires… (1981)
- Les Jours meilleurs (1983)
- After Shave (1986)
- Né quelque part (1988)
- Sagesse du fou (1991)
- Passer ma route (1995)
- L'Écho des étoiles (2000)
- Restons amants (2008)
- Le Cadeau (2013)
Referències
modifica- ↑ «Maxime Le Forestier».
- ↑ «Loi sur le piratage : des artistes "de gauche" dénoncent la stratégie du PS». [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ Alexis Venifleis «Parisian finds S.F.'s much sung of blue house». San Francisco Chronicle, 25-09-2010.
- ↑ Sophie Delassein «Sacrilège: La maison bleue de Maxime Le Forestier est verte!». Nouvel Observateur, 30-08-2010.
- ↑ France-Amérique, 12 June 2011[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
modifica- Maxime Le Forestier - Lloc web oficial (francès)