Me (mitologia)
En la mitologia sumèria, un me és un dels decrets preordenats immutables dels déus o força impersonal que fonamenta les institucions socials, les pràctiques religioses, les tecnologies, els comportaments, els costums i les condicions humanes que fan possible la civilització, tal com els sumeris l'entenien. Són lleis fonamentals perquè els sumeris entenguin la relació entre els humans i els déus i garanteixin l'equilibri de l'univers i per tant de la societat.
Per la funció i similitud fonètica es creu que estan relacionats en origen amb el concepte de maat egipci.
Origen i natura mitològica
modificaEls mes eren posseïts originàriament pel déu Enlil i després lliurats al déu de la saviesa, Enki, perquè els custodiés, qui els gestionava en els diferents centres sumeris començant amb la seva pròpia ciutat d'Èridu i continuant per Ur, Melukhkha i Dilmun. Això es descriu al poema Enki i l'Ordre Mundial, que també detalla la forma en què es reparteixen les responsabilitats de diversos oficis i els fenòmens naturals entre els déus menors. En aquest poema els mes de diversos llocs no estan clarament especificats, i semblen ser diferents de les responsabilitats individuals de cada divinitat, atès que es mencionen en relació amb llocs específics en compte d'amb déus.[1] Després d'una considerable auto-glorificació per part d'Enki, la seva filla Inanna es queixa que ha donat poca importància a les seves esferes d'influència divina. Enki fa el que pot per apaivagar-la, assenyalant aquells mes que ella té.[2]
No hi ha cap implicació directa en el cicle mitològic entre aquest poema i el que és la principal font d'informació sobre els mes, Inanna i Enki: La transferència de les arts de la civilització d'Èridu a Uruk, però un cop més el descontentament d'Inanna és patent. Ella és la deïtat tutelar d'Uruk i desitja augmentar la seva influència i glòria portant els mes des d'Èridu. Per a això viatja al santuari d'Enki a Èridu i convida a un banquet Enki amb la intenció d'emborratxar-lo i poder aconseguir els més de cent mes. Amb el robatori d'aquests mes, se'n va en vaixell cap a Uruk i quan Enki s'adona del que ha fet, intenta recuperar-los, però la deessa rebutja els dèmons emissaris amb conjurs màgics i al final desisteix.[3] Però com a déu savi i reflexiu, no s'enfadarà amb Inanna, car fins i tot l'ajudarà a sortir posteriorment de l'inframón.
Segurament mai no se sabrà com eren els mes, tot i que són representats com alguna mena d'objectes físics. No només estaven emmagatzemats en un lloc prominent a l'Apsu, sinó que Inanna pogué mostrar-los a la gent d'Uruk després de portar-los-hi amb el seu vaixell. Alguns d'ells eren realment objectes físics, com és el cas d'instruments musicals, però d'altres eren "tecnològics" com la cistelleria o abstraccions com la victòria.[4]
Llista de mes
modificaEncara que es mencionen més de cent mes a l'últim mite, i la llista completa es dona en quatre ocasions, les tauletes en què es troben són tan fragmentades que només n'han arribat fins als temps moderns més de seixanta. Kramer dona un ordre consecutiu, tot i que fa un salt inexplicable amb quatre articles que manquen entre l'"art de la metal·lúrgia" i l'"ofici d'escriba", segurament per disposar de texts inintel·ligibles.[5]
Alguns dels mes:
- La sobirania
- La divinitat
- La corona sublim i permanent
- El tron reial
- El ceptre sublim
- La insígnia reial
- El santuari d'allò sublim
- La dignitat del pastor
- El regnat
- El senyoratge perdurable
- La Divina Senyora (dignitat sacerdotal)
- L'Ixib (dignitat sacerdotal)
- El Lumah (dignitat sacerdotal)
- El Gutig (dignitat sacerdotal)
- La veritat
- El descens a l'inframón
- L'ascens de l'inframón
- El Kurgarru (mena d'eunuc)
- El Girdabara (mena d'eunuc)
- El Sagursag (mena d'eunuc)
- La bandera de les batalles
- El diluvi
- Les armes (?)
- Les relacions sexuals
- La prostitució
- La llei (?)
- La calúmnia (?)
- Les arts
- La sala de l'adoració
- El cel hièrodul
- El Gusilim (instrument musical)
- La música
- La funció dels ancians
- La qualitat d'heroi
- El poder
- L'hostilitat
- La justícia
- La destrucció de les ciutats
- El lament
- Les alegries del cor
- La mentida
- El país rebel
- La bondat
- La justícia
- L'art de treballar la fusta
- L'art de treballar els metalls
- La funció d'un escriba
- L'ofici de ferrer
- L'ofici de blanquer
- L'ofici de paleta
- L'art de la cistelleria
- La saviesa
- L'atenció
- La purificació sagrada
- El respecte
- El terror sagrat
- El desacord
- La pau
- La fatiga
- La victòria
- El consell
- El cor torbat
- El judici
- La decisió
- El Lilis (instrument musical)
- L'Ub (instrument musical)
- El Mesi (instrument musical)
- L'Ala (instrument musical)
Bibliografia
modifica- Emelianov, Vladimir (2009). Shumerskij kalendarnyj ritual (kategorija ME i vesennije prazdniki) (Calendar ritual in Sumerian religion and culture (ME's and the Spring Festivals)). St.-Petersburg, Peterburgskoje vostokovedenje, Orientalia.
- Farber-Flügge, Gertrud (1973). Der Mythos "Inanna und Enki" unter besonderer Berücksichtigung der Liste der me (The myth of "Inanna and Enki" under special consideration of the list of the me). PhD thesis, University of Munich, Faculty of Philosophy; Rome: Biblical Institute Press. Vol. 10 of Studia Pohl, Dissertationes scientificae de rebus orientis antiqui.
- Kramer, Samuel Noah (1963). The Sumerians: their history, culture, and character. Chicago: The University of Chicago Press. ISBN 0-226-45238-7.
- Halloran, John A. «Sumerian Lexicon, version 3.0» p. 1, 12, 11-08-1999. [Consulta: 24 juliol 2006].
- Meador, Betty Shong De (2001). Inanna, Lady of Largest Heart: poems of the Sumerian high priestess Enheduanna. Texas: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-75242-9
Referències
modifica