Obre el menú principal

Megareu (en grec antic Μεγαρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó (o d'Egeu, o fins i tot d'Apol·lo, segons altres variants) i d'Ènope, que era filla d'Epopeu. És l'epònim de la ciutat de Mègara.

Infotaula personatgeMegareu
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe home
Família
Cònjuge Iphinoe Tradueix
Mare Oenope Tradueix
Pare Posidó, Onchestus Tradueix i Apol·lo
Fills Timalcus Tradueix, Hipòmenes, Gorge, Evippus Tradueix i Evaechme Tradueix
Altres
Càrrec king of Megara Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Va tenir diversos fills. El més gran, Timalc, va morir a mans de Teseu durant l'expedició dels Dioscurs contra l'Àtica. El segon, Evip, va ser víctima del lleó de Citeró, i per venjar-se Megareu va oferir la mà de la seva filla Evecme i el seu reialme a qui matés el monstre. Alcatous s'hi va presentar i va matar el lleó.

Alguns autors diuen que la seva esposa va ser Mèrope, i amb ella va tenir Hipòmenes, vencedor d'Atalanta.

S'explica també que quan Minos va assetjar el rei Nisos a la ciutat de Nisa, el rei va demanar ajuda a Megareu, que va morir a la batalla lluitant a favor del seu aliat. Més tard, quan Alcatous, el seu successor, va reconstruir la ciutadella de Nisa, li va donar el nom de Mègara, en honor del seu sogre.

Una altra tradició que procedeix de Mègara, negava que la ciutat hagués estat mai conquerida, i que Megareu havia succeït Nisos en el tron perquè es va casar amb la seva filla Ifínoe, i Alcatous el va succeir de forma natural, ja que era el seu gendre.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 346-347. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 145. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461