Obre el menú principal

Mehmet Ali Ağca

Activista polític i mercenari turc
(S'ha redirigit des de: Mehmet Alí Agca)

Mehmet Ali Ağca ([mehˈmet aˈli ˈaːdʒa]) (Hekimhan, província de Malatya, Turquia, 9 de gener de 1958) és un activista polític turc,[1][2] membre de l'organització paramilitar Llops Grisos,[3] assassí del periodista d'esquerra Abdi İpekçi, l'1 de febrer de 1979, i agressor, després d'escapar de presó, disparant i ferint al papa Joan Pau II, el 13 de maig de 1981.

Infotaula de personaMehmet Ali Ağca
Biografia
Naixement 9 gener 1958 (61 anys)
Hekimhan Tradueix
Grup ètnic Turcs
Religió Catòlic
Activitat
Ocupació Activista polític i mercenari
Altres
Condemnat per assassinat premeditat
intent d'assassinat  (presó perpètua)

IMDB: nm1522172
Modifica les dades a Wikidata

Anys més tard, el mateix Papa el visità i li atorgà el perdó. El 13 de juny de 2000, el President d'Itàlia, Carlo Azeglio Ciampi, l'indultà després de complir 19 anys de condemna, i fou extradit a Turquia, on havia de complir una condemna de 10 anys per l'assassinat d'İpekçi. Fou posat en llibertat el 12 de gener de 2006, després de 6 anys d'empresonament, però la Cort Suprema de Turquia revocà la decisió el 20 de gener següent. Finalment, fou alliberat de nou el 18 de gener 2010.[4]

Ağca es descrigué a ell mateix com un mercenari sense orientació política, tot i que se sap que fou membre de l'organització ultranacionalista turca Llops Grisos i la contra-guerrilla que rebia el suport de l'Estat.[5] El 27 de desembre de 2014, 33 anys després del crim contra el màxim pontífex, es traslladà al Vaticà per a retre roses blanques a la tomba del recentment canonitzat Sant Joan Pau II i expressà la voluntat de reunir-ser amb amb el papa Francesc, petició que fou denegada.[6][7]

Contingut

OrígensModifica

Ağca nasqué el 9 de gener de 1958 al districte de Hekimhan, a la província de Malatya, Turquia. Des de ben jove es convertí en un petit criminal i membre de nombroses bandes de carrer a la seva ciutat natal. Es convertí en un contrabandista entre Turquia i Bulgària. Afirmà haver rebut dos mesos d'entrenament en armes i tàctiques terroristes a Síria com a membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), pagat pel govern comunista búlgar, tot i que el FPAP ho negà.[8][9]

Relació amb Llops GrisosModifica

Després de l'entrenament, anà a treballar pels paramilitars ultranacionalistes turcs dels Llops Grisos. L'1 de febrer de 1979, a Istanbul, sota les ordres de l'organització, assassinà a Abdi İpekçi, director del diari turc de gran tiratge Milliyet. Després de ser denunciat per un informant, fou capturat i condemnat a cadena perpètua. Després de complir sis mesos, escapà amb l'ajuda d'Abdullah Çatlı, segon comandant dels Llops Grisos, i fugí a Bulgària, base d'operació de la màfia turca. Segons la periodista investigadora Lucy Komisar, Ağca treballà amb Çatlı en l'assassinat de 1979, que «després ajudà a organitzar la fugida d'Ağca des d'una presó militar d'Istanbul i alguns suggeriren que Çatlı estigué involucrat en l'intent d'assassinat del Papa». Segons l'agència Reuters, Ağca «escapà amb la sospitosa ajuda de simpatitzants dels serveis de seguretat».[10] Lucy Komisar afegí que a l'escena de l'accident del Mercedes-Benz on Çatlı morí, s'hi trobà un passaport amb el nom de «Mehmet Özbay» - un àlies també utilitzat per Ağca.[11]

Intent d'assassinat de Joan Pau IIModifica

 
Papamòbil en el que Joan Pau II fou disparat. El vehicle es troba al Pavelló dels Carruatges del Vaticà.

A l'inici de l'agost de 1980, Ağca comença a viatjar per la regió mediterrània. Segons el testimoniatge posterior d'Ağca, es reuní amb tres còmplices a Roma, un de turc i els altres dos búlgars. L'operació fou comandada per Zilo Vassilev, l'agregat militar búlgar a Itàlia. Assegurà que li assignà aquesta missió el mafiós turc Bekir Çelenk a Bulgària. Le Monde diplomatique, tanmateix, al·legà que l'intent d'assassinat fou organitzat per Abdullah Çatlı «a canvi de la suma de 3 milions de marcs», pagats per Bekir Çelenk als Llops Grisos.[12]

Segons Ağca, el pla consistia en que ell i el pistoler de cobertura Oral Çelik obrissin foc a la Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) i escapessin fins a l'ambaixada búlgara sota la coberta del pànic generat per una petita explosió. El 13 de maig s'assegueren a la plaça, escrivint postals i esperaren que arribés el Papa. Quan el Papa els passà per davant, Ağca disparà diversos trets i el ferí, però fou capturat pels espectadors i el cap de seguretat del Vaticà Camillo Cibin. Això l'impedí acabar l'assassinat o escapar. Quatre bales feriren a Joan Pau II, dues d'elles allotjades a l'intestí baix, mentre que les altres li colpejaren la mà esquerra i el braç dret. També foren afectats dos perseguidors. Çelik entrà en pànic i fugí sense activar la bomba o obrir foc. Malgrat les ferides, el papa sobrevisqué a l'intent d'assassinat.

ReferènciesModifica

  1. Freedman, Robert Owen. The Middle East from the Iran-Contra affair to the Intifada (en anglès). Syracuse University Press, 1991, p. 396. «Demirag was known as an admirer of Mehmet Ali Agca, the Turk that shot and wounded Pope John Paul II in 1981» 
  2. Weigel, George. Witness to Hope: The Biography of Pope John Paul II (en anglès). HarperCollins Publisher, 1999, p. 397. 
  3. Atkins, Stephen E. Encyclopedia of Modern Worldwide Extremists and Extremist Groups (en anglès), 2002, p. 111. ISBN 978-0313324857. 
  4. «Man who shot pope released from prison» (en anglès). CNN.com, 18-01-2010. [Consulta: 8 gener 2010].
  5. «Türkei: Wie Olivenöl und Wasser» (en alemany). Spiegel.de, 16-07-2007. [Consulta: 8 gener 2017].
  6. «Pope John Paul II's Would-be Assassin Puts Roses on Tomb» (en anglès). VOA News, 27-12-2014. [Consulta: 3 febrer 2019].
  7. «Pope gunman Mehmet Ali Agca visits John Paul II's grave» (en anglès). BBC News, 27-12-2014. [Consulta: 3 febrer 2019].
  8. «Media Snippets: CIA involved in Pope assassination» (en anglès). U2R2H-Documents. [Consulta: 3 febrer 2019].
  9. «Derin Kürtler!» (en turc). Zaman.com.tr. Arxivat de l'original el 17 maig 2016. [Consulta: 13 gener 2016].
  10. Goktas, Hidir. «Man who shot pope must return to jail: Turkish court» (en anglès). Reuters, 20-01-2006. Arxivat de l'original el 20 gener 2006. [Consulta: 3 febrer 2019].
  11. Komisar, Lucy. «The Assassins of a Pope» (en anglès). Monitor.net, 04-06-1997. Arxivat de l'original el 11 juliol 2007. [Consulta: 3 febrer 2019].
  12. Lee, Martin A. «Les liaisons dangereuses de la police turque» (en francès). Le Monde Diplomatique, 03-03-1997. [Consulta: 3 febrer 2019].

Enllaços externsModifica