La meiosi és el procés de divisió cel·lular que permet a una cèl·lula diploide generar cèl·lules haploides en eucariotes.

Visió general de la meiosi. En la interfase es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En meiosi I els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En meiosi II, com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n).

En aquest procés tenen lloc una ronda de replicació de l'ADN i dues rondes de segregació cromosòmica, de manera que d'una cèl·lula inicial diploide se n'obtenen quatre d'haploides

Primera divisió meiòticaModifica

La primera divisió meiòtica s'inicia en acabar la interfase. Quan les cèl·lules germinals estan a la fase S del cicle cel·lular la quantitat d'ADN es duplica i lògicament el nombre de cromosomes, formant una cèl·lula 4n. Consta de 4 etapes:

Profase IModifica

En aquesta fase es constitueixen els cromosomes en enrotllar-se i condensar-se les molècules d'ADN. A diferència de la mitosi, els dos cromosomes homòlegs s'ajunten, i formen un parell anomenat bivalent, i entre aquests, es produeix un intercanvi de fragments d'ADN. Una altra diferència és que aquesta profase pot durar fins a mesos o anys, segons l'espècie. Té 5 subfases:

LeptotèModifica

El nom d'aquesta fase prové del grec i vol dir fils prims.[1] És en aquesta fase on es produeix la condensació de cromosomes individuals i cada cromosoma apareix com a dues cromàtides unides pel centròmer, és a dir cada parella de cromosomes homòlegs té quatre cromàtides.

ZigotèModifica

Els cromosomes homòlegs s'ajunten molt estretament en un procés anomenat sinapsi. S'aparellen fent coincidir cada gen amb el seu homòleg gràcies al complex sinaptinemal, constituït per un filament proteic que es crea al costat de la cromàtide i formen un bivalent o tètrada. Aquest està constituït per un filament proteic que es forma al costat d'una cromàtide, l'anomenat eix lateral, un filament proteic intermedi, l'anomenat eix central, i l'eix lateral del cromosoma homòleg amb el qual s'aparella. Possiblement, la cromatina indueix en els exios una estructura en dents de clau, que en possibilita la coincidència ordenada.

PaquitèModifica

Comença un cop acabada la sinapsi i finalitza quan s'inicia la dessinapsi. Es produeix la condensació de cromosomes fins que són més gruixuts i curts. Apareixen els quiasmes (punts d'entrecreuament de cromàtides) i té lloc l'intercanvi a l'atzar de material genètic entre cromosomes homòlegs, el que anomenaríem més correctament com a: Recombinació genètica.

DiplotèModifica

Els dos cromosomes homòlegs tendeixen a separar-se (dessinapsi), de manera que s'evidencien els punts d'unió, anomenats quiasmes.

DiacinesiModifica

Els cromosomes augmenten la seva condensació, per la qual cosa en cada bivalent no tan sols es distingeixen els dos cromosomes homòlegs, sinó que en cadascun es diferencien les dues cromàtides germanes. A més, s'hi aprecien els quiasmes que hi ha entre dues cromàtides homòlogues.

Metafase IModifica

L'embolcall nuclear i els nuclèols han desaparegut i els bivalents es col·loquen en el pla equatorial de la cèl·lula. A diferència de la metafase mitòtica, les fibres que surten dels cinetocors de les dues cromàtides germanes no es dirigeixen a pols oposats, sinó al mateix pol, per la qual cosa no se separen, i no donen lloc a dos cromosomes d'una sola cromàtide, sinó a un de sol de dues cromàtides.

Anafase IModifica

Article principal: Anafase

Els cromosomes migren a cada pol. Cada cromosoma encara té dues cromàtides. Com que s'han produït entrecreuaments, les cromàtides ja no són idèntiques entre elles.

Telofase IModifica

Es formen els embolcalls nuclears i la citocinesi dona lloc a dues cèl·lules filles que tenen, cadascuna, 23 cromosomes. Cada cromosoma té dues cromàtides, per tant, hi ha nombre haploide de cromosomes, però diploide d'ADN.

Entre la primera divisió i la segona hi ha una breu interfase en la qual es genera més ADN.

Segona divisió meiòtica (o equatorial)Modifica

Profase IIModifica

Ruptura de l'embolcall nuclear i duplicació dels cromosomes.

Metafase IIModifica

Els cromosomes es disposen a la regió o placa equatorial per a una posterior separació cinetocòrica.

Anafase IIModifica

Article principal: Anafase

Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen i els nous cromosomes fills migren cap als pols oposats.

Telofase IIModifica

Els cromosomes es desespiralitzen, s'envolten d'un embolcall nuclear, i sorgeixen dos nuclis; produint més tard la divisió del citoplasma.

CitocinesiModifica

La citocinesi o citodièresi és la fase on les cèl·lules se separen total i definitivament l'una de l'altra. Les cèl·lules animals ho fan per estrangulació mentre que les vegetals ho fan per fragmentació amb vesícules de l'aparell de Golgi.

ReferènciesModifica

  1. Snustad, DP; Simmons, MJ. Principles of Genetics. 5a ed.. Wiley, desembre 2008. ISBN 978-0-470-38825-9. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meiosi