Meiosi

Visió general de la meiosi. En la interfase es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En meiosi I els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En meiosi II, com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n).

La meiosi és el procés de divisió cel·lular que permet a una cèl·lula diploide generar cèl·lules haploides en eucariotes.

En aquest procés tenen lloc una ronda de replicació de l'ADN i dues rondes de segregació cromosòmica, de manera que d'una cèl·lula inicial diploide se n'obtenen quatre d'haploides

Primera divisió meiòtica

La primera divisió meiòtica s'inicia en acabar la interfase. Quan les cèl·lules germinals estan a la fase S del cicle cel·lular la quantitat d'ADN es duplica i lògicament el nombre de cromosomes, formant una cèl·lula 4n. Consta de 4 etapes:

Profase I

Comença un cop s'ha duplicat l'ADN i es comença a condensar i empaquetar en forma de cromosomes. Els cromosomes homòlegs s'ajunten formant una parella anomenada bivalent o tètrada i es produeix un intercanvi d'ADN. Té 5 subfases:

Leptotè

El nom d'aquesta fase prové del grec i vol dir fils prims. És en aquesta fase on es produeix la condensació de cromosomes individuals i cada cromosoma apareix com a dues cromàtides unides pel centròmer, és a dir cada parella de cromosomes homòlegs té quatre cromàtides.

Zigotè

Els cromosomes homòlegs s'ajunten molt estretament en un procés anomenat sinapsi. S'aparellen fent coincidir cada gen amb el seu homòleg gràcies al complex sineptinemal, constituït per un filament proteic que es crea al costat de la cromàtide i formen un bivalent o tètrada

Paquitè

Comença un cop acabada la sinapsi i finalitza quan s'inicia la desinapsi. Es produeix la condensació de cromosomes fins que són més gruixuts i curts. Apareixen els quiasmes (punts d'entrecreuament de cromàtides) i té lloc l'intercanvi a l'atzar de material genètic entre cromosomes homòlegs, el que anomenaríem més correctament com a: Recombinació genètica.

Diplotè

Aquí, continua la condensació, tot i que arriba un punt en què se separen les cromàtides tot mostrant els quiasmes.

Diacinesi

És la condensació màxima de cromosomes. Desapareix el nuclèol i l'embolcall nuclear i s'alliberen els cromosomes al citoplasma.

Metafase I

Hi ha una alineació de parells de cromosomes (2n) homòlegs a la placa equatorial del fus meiòtic (en ordre aleatori). Assegurant una nova barreja de cromosomes paterns i materns. Les fibres del fus s'uneixen als cinetocors dels cromosomes.

Anafase I

Els cromosomes migren a cada pol. Cada cromosoma encara té dues cromàtides. Com que s'han produït entrecreuaments, les cromàtides ja no són idèntiques entre elles.

Telofase I

Es formen els embolcalls nuclears i la citocinesi dóna lloc a dues cèl·lules filles que tenen, cadascuna, 23 cromosomes. Cada cromosoma té dues cromàtides, per tant, hi ha nombre haploide de cromosomes, però diploide d'ADN.

Entre la primera divisió i la segona hi ha una breu interfase en la qual es genera més DNA.

Segona divisió meiòtica (o equatorial)

Profase II

Ruptura de l'embolcall nuclear però sense duplicació d'ADN.

Metafase II

Els cromosomes es disposen a l'equador de la cèl·lula.

Anafase II

Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen i els nous cromosomes fills migren cap als pols oposats.

Telofase II

Els cromosomes es desespiralitzen, s'envolten d'un embolcall nuclear, i sorgeixen dos nuclis; produint més tard la divisió del citoplasma.

Citocinesi II

La citocinesi o citodièresi és la fase on les cèl·lules se separen total i definitivament l'una de l'altra. Les cèl·lules animals ho fan per estrangulació mentre que les vegetals ho fan per fragmentació amb vesícules de l'aparell de Golgi.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meiosi

• Quiasma