Nuclèol
El nuclèol és un orgànul del nucli cel·lular que té com a principal funció la síntesi de l'ARN. El nuclèol es troba en tots els nuclis de les cèl·lules eucariotes que tenen un veritable nucli, a excepció d'alguns espermatozous i els nuclis de segmentació dels amfibis.
El nuclèol és un component imprescindible de la cèl·lula. Presenta unes característiques especials, ja que no procedeixen d'altres nuclèols preexistents i que s'hagin format a partir d'aquests per divisió. Són densos, no estan envoltats per membrana i apareixen i desapareixen durant la divisió cel·lular.
En la metafase i anafase es pot observar que les cèl·lules no tenen nuclèol. En la telofase apareixen de nou i en la interfase és quan ja són visibles. En el nuclèol es distingeixen dues parts:
- Zona central, de tipus fibril·lar, constituïda per filaments de cromatina, i es correspon amb l'organitzador nucleolar.
- Zona externa, granulosa, constituïda per grànuls de ribonucleoproteïnes, que són semblants als ribosomes.
En la cèl·lula, hi ha unes estructures permanents de naturalesa nuclear que són els cariosomes o cossos centrals. En la metafase es divideixen en dos. Se sospita que puguin ser nuclèols permanents, i es troben en algues, protozous i certs fongs. Si acceptem que aquests organismes són poc evolucionats, podria arribar-se a la conclusió que la desaparició i reorganització dels nuclèols són característiques adquirides pels organismes superiors en períodes evolutius recents.
Mitjançant estudis amb el microscopi electrònic, s'ha pogut comprovar que en els nuclèols hi ha conductes i vacúols. Un altre component n'és el nucleonema, i també es poden observar una o més zones formades per petits grànuls densos. Aquestes zones no presenten conductes i constitueixen una zona amorfa.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nuclèol |