Obre el menú principal

Menhir de la Murtra (Sant Climent Sescebes)

El menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil) és un menhir situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, i molt proper al menhir del Castellà i al menhir de Vilartolí.[1]

Infotaula d'edifici
Menhir de la Murtra
Menhirs de la Mutra. 6.jpg
Dades
Tipus megàlit i edifici
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà
MunicipiSant Climent Sescebes
 42° 24′ 27″ N, 2° 58′ 33″ E / 42.40744444°N,2.97569722°E / 42.40744444; 2.97569722
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

El menhir de la Murtra és una gran roca granítica fal·liforme i de secció triangular de 3,45m d’alçada i 1,7m d’amplada, amb un gruix de 45cm,[2] implantada en la seva localització actual, datat entre els 3500 i 3000 aC, entre els períodes del neolític mitjà i del calcolític.[3] Al seu costat també s’hi alça un petit menhir (1,17m d’alçada), redreçat en temps contemporanis probablement en una localització inexacta, però que delata l’existència d’un cromlec del que el Menhir de la Murtra en seria la peça principal. Així, cal suposar que el menhir era envoltat de diversos menhirs de menor talla, disposats en cercle a uns 5-8 metres del centre.[2]

DescobrimentModifica

També dit "Pedra Gentil", fou citat per primer cop el 1879 per Antoni Balmanya i Ros.[4] El juny del mateix any, una comissió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (Cèsar-August Torra, Ursino Mitjans i Esteve Sunyer i Gasòliba) el visità i en va fer croquis i dibuixos. No ha estat excavat mai científicament.

ReferènciesModifica

  1. Tarrús i Galter, Josep. Poblats, dòlmens i menhirs: Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus. (en català). 1a. Diputació de Girona, 2002. ISBN 84-95187-34-5. 
  2. 2,0 2,1 «Menhir de la Murtra al portal del consorci Aspres d'Empordà» (en català). [Consulta: 21 desembre 2015].
  3. «Menhir de la Murtra al portal Megalítica» (en català). [Consulta: 21 desembre 2015].
  4. Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús «121 anys de recerca megalítica a l’Alt Empordà (1879-1999)». AIEE, Figueres, 33, 2000, pàg. 23-52.