Mentonasc
El mentonasc és un parlar de transició de Menton a cavall de l'occità i el lígur.[1] Mostra algunes de les característiques de transició del lígur, tot i que tradicionalment s'associa amb l'occità.[2]
| Tipus | dialecte de l'occità i parlar de transició  |
|---|---|
| Dialecte de | vivaroalpí |
| Transició | occità ⇔ lígur |
| Ús | |
| Parlat a | Menton |
| Estat | França |
 | |
En grana, extensió del mentonasc | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques occità nord-occità vivaroalpí | |
Quan Menton formava part de la República de Gènova i, posteriorment, del Regne de Sardenya, el mentonasc era utilitzat en tota la zona costanera entre Mònaco i Ventimiglia. Al segle xix el mentonasc va ser utilitzat a les ciutats lliures de Menton i Ròcabruna Caup Martin, un Estat independent creat en el marc de la unificació italiana. Amb l'annexió del Comtat de Niça a l'Estat francès el 1860, el mentonasc va començar a ser cada cop menys utilitzat, en favor del francès i de l'occità dels immigrants francesos de Provença. Actualment el mentonasc encara és parlat per aproximadament el 10% de la població de la ciutat de Menton i dels municipis propers de Ròcabruna Caup Martin, Castelar, Castilhon, Gòrbi, Santa Anha i Sospèl, vora la frontera amb Itàlia.
La principal entitat que defensa el mentonasc és la Societat d'Art e d'Istòria dau País Mentonasc (SAHM), afiliada al Felibritge i l'Institut d'Estudis Occitans.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ James Bruyn Andrews, "Il dialetto di Mentone, in quanto egli tramezzi ideologicamente tra il provenzale e il ligure", Archivio Glottologico Italiano XII:97–106, 1890/92.
- ↑ Jean-Philippe Dalbera, Les parlers des Alpes Maritimes : étude comparative, essai de reconstruction [thèse], Toulouse: Université de Toulouse 2, 1984 [éd. 1994, Londres: Association Internationale d'Études Occitanes]