Mercat continu espanyol
El Mercat continu espanyol és un sistema que interconnecta les quatre borses de valors espanyoles (Madrid, Barcelona, València i Bilbao) en un únic mercat borsari. Això permet que les accions cotitzin simultàniament a totes aquestes borses.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | borsa de valors mercat de valors mercat regulat  |
| Història | |
| Creació | 1r agost 1989 |
| Gestor/operador | Bolsas y Mercados Españoles |
Aquest mercat és un mercat secundari, l'objectiu del qual és negociar les accions de les diferents companyies. Està supervisat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors i Bolsas y Mercados Españoles n'és l'òrgan gestor.[2]
Història
modificaEls mercats borsaris continus es van poder establir mercès a la introducció de la informàtica en la gestió de transaccions financeres. Així s'introduí primer a França (1986) i després a Espanya (1989).[3][2] Va utilitzar d'inici la plataforma electrònica anomenada SIBE ("Sistema de Interconexión Bursátil Español"),[2] basada en el sistema de Toronto, l'anomenat CATS ("Toronto Computer Assisted Trading System").[4]
El 1r d'agost de 1989 va llançar-se amb total normalitat, segons cròniques de l'època, el mercat continu, inicialment en paral·lel al sistema de mercat de ròdols habitual fins llavors a les borses.[5] Va començar l'any 1989 amb 7 valors i va acabar-lo amb 51.[4] En aquell moment les cotitzacions es fixaven dos cops al dia, amb un sistema de fixació de preus únics o fixing que es va mantenir amb el mercat continu, amb una sessió matinal de les 8.30 del matí a les 12 del migdia, i de les 12 del migdia a les 4 de la tarda. Al final de cada sessió es fixa el preu global que serveix de referència per a l'inici de la següent.[6]
El 2009, 20 anys després de la creació del mercat continu, els ròdols físics van deixar formalment d'existir donant pas només al ròdol electrònic.[6] El 2012 un 0,01% del total del volum negociat es feia ja només pel sistema de ròdols, amb exemples com el de Damm a la Borsa de Barcelona o el de CLH a la Borsa de València.[7] El 2019 ja només un 0,0017% del volum de contractació es feia pel sistema de ròdols a Espanya. Barcelona era la plaça on més companyies hi cotitzaven encara: la societat tenidora de valors Uncavasa, TRH Hotels, Mobiliaria Monesa, l'entitat inversora Ecolumber, la constructora Desa, AYCO, REA i la cimentera Cementos Molins, que va començar a cotitzar exclusivament a la Borsa de Barcelona el 1942 i seguia mantenint-s'hi el 2019.[6]
Referències
modifica- ↑ «mercado continuo» (en castellà). Diccionario económico. Expansión. [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mercado Continuo: Cómo se forma y qué empresas que lo integran» (en castellà). Rankia, 13-11-2018. [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ «mercat borsari continu». enciclopedia.cat. [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «¿Qué es el Mercado Continuo? | Open News» (en castellà). Openbank, 17-09-2021. [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ «Bancos y cajas se estrenan en la nueva bolsa española» (en castellà). La Vanguardia, 01-08-1989. [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 San Román, Ignacio. «Corros, la exestrella de la Bolsa, a un paso de la extinción» (en castellà). Cinco Días, 09-09-2019. [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ «¿Conoce el mercado de corros? Un vistazo al mapa del tesoro bursátil» (en castellà). EcoDiario.es, 10-03-2012. Arxivat de l'original el 10-3-2012. [Consulta: 21 juny 2024].