Mercedes Moll de Miguel

Empresària i política espanyola

María Mercedes Moll de Miguel (Madrid, 4 de febrer de 1940) és una empresària i política espanyola (UCD).[1]

Infotaula de personaMercedes Moll de Miguel
Biografia
Naixement4 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats
5 juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Granada

Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresària i política Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJavier Moll Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

És la segona dels nou fills del coronel d'Intendència Sebastián Moll Carbó i de María del Carmen de Miguel Mayoral. Entre els seus germans, destaca el conegut editor Francisco Javier Moll de Miguel, president de Prensa Ibérica.

Després d'estudiar en el Col·legi del Sagrat Cor de la Bonanova, cursa estudis de Magisteri i es diploma en pedagogia terapèutica. Viatja a Barcelona on cursa estudis d'infermeria en el Hospital Militar. Contreu matrimoni en la mateixa ciutat el 15 de gener de 1962 amb el comandant mèdic César de Requesens Manterola. Posteriorment es traslladen a Melilla, ciutat on neixen els seus fills Ana María, María Cristina, César Javier i Ignacio Cristóbal.

En 1967 la família es trasllada a Sevilla a causa de la destinació de César de Requesens per a ocupar el lloc de Cirurgià a l'Hospital Militar de Sevilla.

El 24 de juny de 1968 mor César de Requesens Manterola. Sent vídua als 28 anys s'instal·la juntament amb els seus fills en Granada, localitat on li és concedida una expenedoria de tabacs i, posteriorment, l'administració de loteries número 18 de Granada. Integrada en la vida social de la ciutat, fongui la Associació de Dones Empresàries de Granada, significant-se com una dinàmica i emprenedora dona involucrada en causes socials (Creu Roja, Associació de Vídues de Granada, Coto Lengo).

Arribada la democràcia, en les eleccions constituents de 1977 és triada per la circumscripció de Granada en la llista d'Unió de Centre Democràtic encapçalada per Federico Mayor Zaragoza, sent una de les 27 dones signants de la Constitució Espanyola en la Legislatura Constituent (vegeu el documental Las constituyentes[2]). Continua la seva labor política en Madrid fins a l'any 1979, com a assessora dels ministres de Cultura, Manuel Clavero Arévalo, i del ministre Juan Rovira Tarazona (UCD) en el govern de Adolfo Suárez UCD.

És elegida com a vicepresidenta de la Confederació Granadina d'Empresaris en 1986 així com Membre del Ple en la Cambra de Comerç rebent d'aquesta la Medalla del Centenari, sent la primera dona pertanyent a aquest organisme en Andalusia i tercera d'Espanya. En 1993 és elegida Presidenta Nacional de la Federació d'Associacions de Loteries exercint aquest càrrec fins a 1997.

L'any 2004 li és concedida la Medalla de Plata de la Confederació Granadina d'Empresaris i Cambra de Comerç.

En 2009 crea conjuntament l'Associació de Dones Professionals Fonta[3] Granada i el 2010 el Club de la Constitución[4] on és elegida Presidenta Honorífica en 2014, el mateix any en què és nomenada membre del Consell Social de la Universitat de Granada (a proposta del Parlament d'Andalusia).

Històric[5]Modifica

Premios y reconocimientosModifica

ReferènciesModifica

  1. MUJERES Y POLÍTICA GRANADINA. UNA MIRADA A TRAVÉS DE LA PRENSA Y LA RADIO DEL ÚLTIMO CUARTO DEL SIGLO XX. S.L EDITORIAL DYKINSON, http://www.casadellibro.com/ebook-mujeres-y-politica-granadina-una-mirada-a-traves-de-la-prensa-y-la-radio-del-ultimo-cuarto-del-siglo-xx-ebook/9788490850503/2355282. 
  2. «Las constituyentes», 2011.
  3. «Zonta Granada». Arxivat de l'original el 3 de febrero de 2015. [Consulta: 26 abril 2015].
  4. «Club de la Constitución». [Consulta: 26 abril 2015].
  5. «Congreso de los Diputados». .
  6. «Zonta Granada». Arxivat de l'original el 3 de febrero de 2015.
  7. «Ayuntamiento de Granada». [Consulta: 26 abril 2015].
  8. «Ayuntamiento de Granada». [Consulta: 26 abril 2015].

Enllaços externsModifica