Viquipèdia

Mestre d'Alzira

pintor espanyol

S'anomena Mestre d'Alzira un pintor, encara anònim, actiu al segon quart del segle xvi, pertanyent a l'escola valenciana del Renaixement. Probablement fou deixeble d'Hernando Yáñez de la Almedina i Hernando de los Llanos.[1] Rebé aquest nom de Chandler R. Post[2] i Diego Angulo Íñiguez,[3] pel retaule de l'església de Sant Agustí d'Alzira que se li atribueix. Basant-se en les seues característiques estilístiques, s'ha relacionat el mestre aragonès de Sixena.[4] i amb els Macip.[5]

Infotaula de personaMestre d'Alzira

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
MovimentRenaixement Modifica el valor a Wikidata

Entre les obres atribuïdes cal destacar:

  • Retaule de la Mare de Déu de l'església de Sant Agustí d'Alzira (1527), que es conserva en l'actualitat a les Escoles Pies de Gandia.
  • Retaule de Sant Pere i Sant Pau de l'església homònima de Xàtiva (ca. 1527).[6]
  • Sant Miquel (ca. 1530).[7] Museu de Belles Arts de València, abans atribuït a Fernando Yáñez.[4]
  • Tríptic de La Magdalena (Pietat amb sant Joan i Maria Magdalena).[8] Museu de Belles Arts de València. Amb anterioritat estigué al Museu Diocesà de València.[4]
  • San Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer (ca. 1530), conservats al Museu Catedralici i Diocesà.
  • Al·legoria de la prudència (ca. 1545), conservada al Museu de Belles Arts de Budapest.
  • Improperis (ca. 1535-1545), conservat al Museu Catedralici i Diocesà.
  • Adormició de la Mare de Déu (ca. 1527-1550), conservat a la Casa de Orduñas de el Castell de Guadalest.[9]
  • Crist amb tres àngels (ca. 1550), conservat al Museu de Belles Arts de València.[10]
  • Retaule de sant Jaume el Major (ca. 1528-1553), conservades al Museu de Dublín[11]

Referències modifica

  1. ↑ «Mestre d'Alzira». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 7 octubre 2009].
  2. ↑ POST, Chandler Rafton. The valencian school in the early Renaissance. A History of Spanish Painting, vol XI. Cambridge-Massachusetts: Harvard University Press, 1953, pp. 289-296
  3. ↑ ANGULO ÍÑIGUEZ, Diego. Pintura del Renacimiento. Ars Hispaniae, vol. XII. Madrid: Plus Ultra, 1954, p. 52
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mestre d'Alzira». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 19 setembre 2009].
  5. ↑ ALBI, José. Juan de Juanes y su circulo artístico. Valencia: Alfons el Magnànim, 1980, pp. 297-298
  6. ↑ CEBRIÁN MOLINA, Josep Lluís. “La primera etapa del Mestre d'Alzira: les taules xativines”. Entre el Compromís de Casp i la Constitució de Cadis, Actes de les IV Jornades d'Art i Història. Xàtiva, 2, 3 i 4 d'agost de 2012. Játiva: Ulleye, 2013, pp. 117-160
  7. ↑ Vegeu la imatge a Museu de Belles Arts de València, conservat al cult.gva.es
  8. ↑ Vegeu la imatge a Museu de Belles Arts de València (h. 1530), per al convent de Servites de Sagunt. Conservat al cult.gva.es
  9. ↑ Casa orduñas de Guadalest. «Adormició de Mare de Déu, Mestre d'Alzira», 2007. Arxivat de l'original el 2013-09-22. [Consulta: 1r juny 2014].
  10. ↑ Museo de Bellas Artes de Valencia. «Cristo sobre el sepulcro con tres ángeles», 2011. Arxivat de l'original el 2013-07-12. [Consulta: 1r juny 2014].
  11. ↑ Martiri de Sant Jaume Santiago el Major, Mestre d'Alzira. «Martiri de Sant Jaume Santiago el Major, Mestre d'Alzira», 2007. Arxivat de l'original el 2014-06-06. [Consulta: 1r juny 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mestre d'Alzira
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mestre_d%27Alzira&oldid=27483021»