Metec

(S'ha redirigit des de: Metecs)

Metec (en grec antic μέτοικος) era el nom que es donava als residents estrangers a Atenes i altres estats grecs, especialment en les ciutats dedicades al comerç.

No eren estrangers de pas sinó residents permanents tal com assenyala Valeri Harpocratió. L'estranger de pas no tenia cap dret, i el metec es trobava amb un estatus entremig de l'estranger i del ciutadà. Atenes era la ciutat que tenia més residents estrangers i al cens de Demetri de Falèron consten uns deu mil metecs. Eren de totes parts de Grècia i de territoris bàrbars, i tanmateix d'altres estats com lidis, frigis, sirians, etc. Els lliberts àtics també eren inclosos en aquest grup i es creu que eren la part més nombrosa dels metecs. Sembla que va ser Clístenes cap al segle VI aC, qui va establir unes normes per als metecs, i els garantia l'accés als santuaris i als sacrificis als déus, com qualsevol ciutadà.

Els metecs no podien adquirir terres o propietats. Cada metec havia de seleccionar un ciutadà atenenc com a patró, el προστάτης ("prostátes", protector) que inscrivia al metec en un demos i feia les gestions necessàries amb l'estat ja que els estrangers no podien fer-hi negocis directament. Pagaven anualment un impost especial, el μετοίκιον ("metoíkion"), unes 12 dracmes, o 6 si era una dona vídua.

Els metecs eren comerciants o es dedicaven a les finances, i fins i tot hi havia metecs exercint de funcionaris administratius. El metec tenia algunes garanties jurídiques, inferiors a les dels ciutadans de ple dret. Podien iniciar un procés civil davant del polemarca o un de penal davant del tribunal corresponent, però no podien formar part de cap tribunal. Si eren acusats davant d'algun tribunal actuava en nom seu el protector. Si l'acusació corresponia a un procés criminal, se'l posava a la presó abans del judici.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Metoecus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 8-XII-2020].