Metrodor de Quios

filòsof de l'antiga Grècia
(S'ha redirigit des de: Metròdor de Quios)

Metrodor de Quios (grec antic: Μητρόδωρος ὁ Χίος, llatí: Metrodorus), fill de Teòcrit de Quios, va florir al segle iv aC i va ser un filòsof presocràtic grec, deixeble de Demòcrit d'Abdera o segons alguns de Nessos de Quios.

Infotaula de personaMetrodor de Quios
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Quios (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, matemàtic, filòsof, meteoròleg Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle IV Modifica el valor a Wikidata)
ProfessorsProtàgores i Demòcrit Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDiògenes d'Esmirna i Anaxarc Modifica el valor a Wikidata
Família
PareTeòcrit de Quios Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 5087732 Modifica el valor a Wikidata

Va ser un filòsof de gran reputació i va professar la doctrina escèptica en el seu sentit més ple. A més de la filosofia coneixia a fons la medicina, i si no la va practicar, cosa que es desconeix, va escriure diversos llibres sobre la matèria. Sobre aquest tema el cita Plini el vell diverses vegades. Sembla que va instruir a Hipòcrates i a Anaxarc.

Obres modifica

Ciceró cita d'ell un títol, Περὶ φύσεως (Peri Physeos, sobre la naturalesa) i en va traduir un paràgraf: «No sabem res, no, ni tan sols si ho sabem o no» i va sostenir que «tot és per a cadascú només el que li sembla que és».

Ateneu de Nàucratis cita una obra de Metrodor titulada Τρωϊκά (Troiká), i uns escolis a Ateneu parlen d'un Metrodor que va escriure Περὶ ἱστορίας (Sobre les històries), però no se sap si era el mateix. En parlen també Diògenes Laerci i Suides. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[1]

Referències modifica

  1. 3.Metrodorus of Chios a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1070