Obre el menú principal

Miacis ('animal mare'[2]) és un gènere extint de carnivoramorfs que forma part de la superfamília dels miacoïdeus, un grup de mamífers de l'Eocè que posteriorment evolucionarien en els carnívors moderns. Més concretament, Miacis i altres membres de la seva família evolucionaren en els carnívors caniformes, mentre que els feliformes troben els seus orígens en els viverràvids. Miacis aparegué fa aproximadament 55 milions d'anys, a l'Eocè molt primerenc. S'estengueren per Nord-amèrica i Euràsia, com ho demostra el fet que se n'hagin trobat fòssils a llocs tan variats com els Estats Units,[3] el Canadà, França, el Kazakhstan o la Xina, i estaven adaptats a un mode de vida arborícola als boscos. Encara presentaven característiques típiques d'altres carnívors primitius com els creodonts, com per exemple el crani baix, un llarg cos esvelt, una cua llarga i potes curtes. Probablement s'extingiren fa 42 milions d'anys, a l'Eocè mitjà, però s'han descobert fòssils de l'Eocè superior (fa aproximadament 36 milions d'anys) que han estat assignats provisionalment a aquest gènere.

Infotaula d'ésser viuMiacis
Miacis.jpg
Il·lustració científica
Període
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
FamíliaMiacidae
GènereMiacis
Cope, 1872
Espècies
  • M. deutschi
  • M. exiguus
  • M. hargeri
  • M. hookwayi
  • M. latidens
  • M. lushiensis
  • M. medius
  • M. parvivorus (tipus)
  • M. petilus
  • M. sylvestris
  • M. vulpinus
Distribució
Miacis fossil sites.PNG
Localitats on s'han trobat fòssils de Miacis
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Miacis reté algunes de les característiques primitives presents en l'ordre germà dels carnívors, del mateix període, coneguts com a creodonts. Aquests caràcters són un crani baix, un llarg cos esvelt amb potes curtes i una cua llarga. També reté el mateix nombre de dents (44), tot i que sembla que aquest nombre ja havia començat a reduir-se i que algunes de les dents eren més petites. Aquestes dents es caracteritzaven per unes carnisseres i premolars de mida gran o mitjanament gran, ben diferenciades d'una dentadura tubercular de mida petita.

 
Esquelet de Miacis

Les potes posteriors eren més llargues que les anteriors, la pelvis era molt similar al dels gossos en forma i en estructura, i alguns caràcters especialitzats són presents a les vèrtebres. Tenia urpes retràctils, articulacions àgils que feia servir per escalar. Quant a la mida i el pes corporals, estimacions de la massa corporal de dos exemplars de M. parvivorus indiquen que aquest animal presentava dimorfisme sexual.[4]

Tant Miacis com algunes formes relacionades tenien un cervell relativament més gran que el dels creodonts, i aquest increment de la mida cerebral en proporció a la del cos reflecteix probablement un augment de la intel·ligència. En canvi, el cervell dels miacoïdeus era més petit que el dels carnívors moderns, cosa que reduïa dràsticament la seva capacitat de visió binocular. Com tots els miàcids, mancava d'una còclea completament ossificada.

El fet que, a diferència d'altres miàcids, Miacis no s'estenia únicament per Nord-amèrica, sinó també per Euràsia, suggereix que la seva morfologia era més propera a la dels miàcids basals.[5] Les característiques tan generalitzades i la baixa especialització de les diferents espècies que formen el gènere Miacis portaren Gingerich[6] i Flynn a concloure que es tracta molt probablement d'un tàxon parafilètic.

Com tots els tàxons, Miacis té uns caràcters diagnòstics que serveixen per identificar una espècie com a pertanyent al gènere. Per Miacis, aquests caràcters diagnòstics són:[7]

  • dents carnisseres i premolars de mida gran o mitjana;
  • una diferenciació de la dentadura carnissera i tubercular, amb una dentadura tubercular petita;
  • el parastil[8] de P4 és petit o minúscul;
  • hipocon present a la M1 d'algunes espècies;
  • M3 de mida mitjana en algunes espècies i absent en altres;
  • els talònids[9] de les molars tenen una conca;
  • maxil·lars esvelts anteriorment (a la part davantera) o de profunditat mitjana;
  • símfisis amb sutures laxes.

ComportamentModifica

Miacis era probablement un animal de bosc molt àgil que caçava animals més petits, com ara mamífers menuts, rèptils i ocells; també podria haver-se alimentat d'ous i fruita, sent un omnívor. La configuració de les seves potes permet saber que no estava adaptat per llargues persecucions, per la qual cosa el més probable és que parés emboscades a les seves preses. Tot i ser un animal arborícola, el més probable és que dormís dins d'un cau a nivell de terra. Els indicis apunten que era un animal nocturn que confiava especialment en l'oïda i l'olfacte per caçar.

HàbitatModifica

Article principal: Eocè

Miacis visqué dins dels boscs subtropicals americans, europeus i asiàtics de l'Eocè. A Amèrica, les regions en què s'han trobat fòssils de Miacis eren en aquells temps marges de llacs i planes d'inundació, mentre que sembla que els Miacis del jaciment de Creil (França) vivien en un ambient de bosc fluvial. D'altra banda, la regió de Jiangsu (Xina), on vivia M. lushiensis, era un hàbitat costaner que podria haver romàs relativament estable durant l'Eocè inferior i mitjà, afavorint la fauna de bosc.[10]

Des del principi de l'Eocè, la temperatura del planeta augmentà en un dels escalfaments globals més ràpids (en termes geològics) i extrems registrats a la història geològica, anomenat màxim tèrmic del Paleocè-Eocè. Fou un episodi d'escalfament ràpid i intens (de fins a 7 °C a latituds altes) que durà menys de cent mil anys.[11] El màxim tèrmic provocà una gran extinció que serveix per distingir la fauna de l'Eocè de la del Paleocè.

El clima global de l'Eocè fou probablement el més homogeni del Cenozoic; el gradient tèrmic de l'equador als pols era la meitat de l'actual, i els corrents oceànics profunds eren excepcionalment càlids. Les regions polars eren molt més càlides que avui en dia, potser com el nord-oest dels Estats Units actual. Els boscos temperats arribaven fins als mateixos pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45° de latitud nord. La diferència era més gran a les latituds temperades; tanmateix, el clima dels tròpics probablement era similar al d'avui en dia.[12]

Segons Heinrich, Strait i Houde,[7] aquest escalfament del clima de principis de l'Eocè influí en els mamífers, provocant una tendència evolutiva vers el nanisme.

SistemàticaModifica

Sistemàtica exteriorModifica

 
Miacidae sp. a l'MNHN de París

Miacis és el gènere tipus de la família dels miàcids (Miacidae), un grup de carnivoramorfs primitius que aparegueren a Nord-amèrica a l'estatge faunístic NALMA Tiffanià (corresponent a finals del Selandià i principis del Thanetià en l'escala de la Comissió Internacional d'Estratigrafia). La majoria de grups de miàcids romangueren al continent americà, però alguns gèneres com Miacis, Paramiacis, Chailicyon, Quercygale o Pugiodens s'estengueren a Euràsia. Els miàcids tenien un aspecte similar al dels marts d'avui en dia.

Aquests són els altres gèneres que formen la família dels miàcids:

Sistemàtica interior (espècies)Modifica

 
Edward Drinker Cope descrigué el gènere Miacis l'any 1872.

Des que Edward Drinker Cope descrigué el gènere Miacis l'any 1872, se n'han descrit divuit espècies acceptades, a més de dues espècies (M. gracilis Clark i M. invictus Matthew i Granger) de taxonomia incerta. Les divuit espècies acceptades són:[13]

Espècie Autoritat Localitat tipus
M. deutschi Gingerich, 1983[6] Conca del Clark Fork (Wyoming, Estats Units)
M. exiguus Matthew, 1915[14] Conca del Clark Fork (Wyoming, Estats Units)
M. hargeri Wortman, 1901[15] Muntanyes Bridger (Wyoming, Estats Units)
M. hookwayi Stock, 1934[16] Tapo Canyon (Califòrnia, Estats Units)
M. latidens Matthew, 1915[14] Conca del Clark Fork (Wyoming, Estats Units)
M. lushiensis Chow, 1975 Pedrera de Shanghuang (Jiangsu, Xina)
M. medius Matthew, 1909[17] Muntanyes Bridger (Wyoming, Estats Units)
M. parvivorus Cope, 1872 Black's Fork (Wyoming, Estats Units)
M. petilus Gingerich, 1983[6] Conca del Clark Fork (Wyoming, Estats Units)
M. sylvestris Marsh, 1872[6] Muntanyes Bridger (Wyoming, Estats Units)
M. vulpinus Scott i Osborn, 1887[18] Formació de Uinta (Utah, Estats Units)

Posició en l'arbre evolutiu dels carnívorsModifica

El fòssil més antic conegut de Miacis demostra que els carnívors tenen el seu origen filogenètic a Nord-amèrica. Les comparacions anatòmiques d'aquest exemplar amb carnívors moderns indiquen que la seva capacitat d'explotació dels hàbitats arboris era comparable a la dels carnívors arborícoles més especialitzats de l'actualitat. El pes d'aquest Miacis primitiu fou estimat en 1,3 kg.[4]

Miacis és un representant d'un grup de carnívors primitius que foren els avantpassats dels carnívors moderns (ordre Carnivora), però només l'espècie M. cognitus és un autèntic carnívor.[19] Així doncs, Miacis pot ser considerat el gènere de mamífers carnívors precursor dels caniformes moderns. Es creu que l'avantpassat comú dels miàcids i dels viverràvids (els carnívors basals precursors dels feliformes) visqué durant el Cretaci superior.[20] La separació entre la branca dels carnívors moderns i la resta de miàcids, incloent-hi Miacis, tingué lloc a mitjans de l'Eocè, amb l'aparició de grups com el dels amficiònids, que podrien ser els precursors dels óssos moderns; o els hesperocionins, que representen el primer grup de cànids a aparèixer després d'aquesta separació.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miacis  
  1. Heinrich, R. E.; S. G. Strait, P. Houde «Earliest Eocene Miacidae (Mammalia: Carnivora) from Northwestern Wyoming» (en anglès). Journal of Paleontology, 82, 1, 2007, pàg. 154-162.
  2. Dougal Dixon, Barry Cox, R.J.G. Savage, i Brian Gardiner. The Macmillan Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals: A Visual Who's Who of Prehistoric Life. Macmillan General Reference, 1993. ISBN 978-0-02-042981-4. 
  3. Gustafson, E. P Texas Memorial Museum Bulletin, 33, 1986.
  4. 4,0 4,1 «Partial skeleton of the primitive carnivoran Miacis petilus from the early Eocene of Wyoming». Journal of Mammalogy, 76 (1), 1995, pàg. 148-162.
  5. Rose, Kenneth D. «The Clarkforkian Land-Mammal Age and mammalian faunal composition across the Paleocene-Eocene boundary». University of Michigan Papers on Paleontology, 26, 1981.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Gingerich, Philip «Systematics of Early Eocene Miacidae (Mammalia, Carnivora) in the Clarks Fork Basin, Wyoming». Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan, 26, 1983, pàg. 197-225.
  7. 7,0 7,1 Heinrich, R. E.; S. G. Strait, P. Houde «Earliest Eocene Miacidae (Mammalia: Carnivora) from Northwestern Wyoming» (en anglès). Journal of Paleontology, 82, 1, 2007, pàg. 154-162.
  8. Parastil: Petita cúspide situada al davant del paracon d'una dent premolar o molar superior.
  9. Talònid: Part posterior interna d'una dent molar superior.
  10. Grégoire Metais, Tao Qi, Jianwei Guo i K. Christopher Beard Naturwissenschaften, 2008.
  11. Gavin A. Schmidt i Drew T. Shindell Paleocenography, 2003.
  12. Stanley, Steven M. Earth System History. Nova York: W.H. Freeman and Company, 1999. ISBN 0716728826 [Consulta: 5 abril 2008]. 
  13. Entrada «Miacis» de la Paleobiology Database (en anglès).
  14. 14,0 14,1 W. D. Matthew. 1915. Bulletin of the American Museum of Natural History 34
  15. J. L. Wortman. 1901-1902. Studies of Eocene Mammalia in the Marsh Collection, Peabody Museum,- Part 1: Carnivora. American Journal of Science
  16. C. Stock. 1934. Proceedings of the National Academy of Sciences 20(7)
  17. W. D. Matthew. 1909. The Carnivora and Insectivora of the Bridger Basin, middle Eocene. Memoirs of the American Museum of Natural History 9:289-567
  18. W. B. Scott i H. F. Osborn, 1887. Preliminary Report on the Vertebrate Fossils of the Uinta Formation, Collected by the Princeton Expedition of 1886. Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 24, No. 126, pàg. 255-264
  19. «Phylogeny of the Carnivora: Basial relationships among the carnivoramorphans, and assessment of the position of Miacoidea relative to crown-clade Carnivora». Journal of Systematic Paleeontology, 3 (1), 2005, pàg. 1-28.
  20. Heinrich, Ronald E. «Referral of Miacis jepseni Guthrie to Oodectes Wortman, and an assessment of phylogenetic relationships among early Eocene Miacidae (Mammalia: Carnivora)». Journal of Paleeontology, 1997.