Microfinança

Provisió de serveis financers per a persones en situació de pobresa, microempreses o clients de baixos ingressos

Les microfinances són la concessió de microcrèdits als emprenedors pobres i a les petites empreses que no tenen accés a serveis bancari o d'altres sistemes financers normalitzats relacionats.[1] Els dos principals mecanismes per a la prestació de serveis financers a aquests tipus de clients eren, inicialment, una relació entre emprenedors i petites empreses, i models basats en un grup, en el qual diversos empresaris s'unien per sol·licitar préstecs i altres serveis com a grup. Amb el pas del temps, les microfinances han evolucionat com un moviment social més ampli, generalment referit a persones pobres als països en desenvolupament, l'objecte del qual és «un món en el qual tothom, especialment el màxim nombre de famílies pobres i socialment marginades, tinguin accés permanent a una àmplia gamma de productes i serveis financers adaptats a les seves necessitats i d'alta qualitat, incloent no només crèdits sinó també estalvis, assegurances, serveis de pagament i transferències de fons».[2] Els qui promouen les microfinances creuen que aquest accés ajudarà als pobres a sortir de la pobresa, són una forma de promoure el desenvolupament econòmic, l'ocupació i el creixement mitjançant el suport de microemprenedors i petites empreses; per a uns altres, és una forma de maniobrabilitat dels pobres per a gestionar millor les seves finances i aprofitar les oportunitats econòmiques mentre gestionen els riscos. Els termes han evolucionat: de microcrèdit a microfinances, i ara a 'inclusió financera'.

Dones de Malawi amb la seva caixa d'estalvi

El microfinançament és una àmplia categoria de serveis, que inclou el microcrèdit. El microcrèdit és la prestació de serveis de crèdit a clients pobres; només un dels aspectes de les microfinances, i els dos sovint es confonen. Els crítics solen assenyalar algunes de les contraprestacions dels microcrèdits que poden generar endeutament; en aquest sentit Muhammad Yunus, especialista en la matèria, comenta que el cost no ha de sobrepassar el 10% de la taxa d'interès després de cobrir costos.[3] A causa dels diversos contextos en els quals opera la microfinança i l'àmplia gamma de serveis que ofereix, no és té una visió generalitzada dels impactes que la microfinança pugui crear, malgrat diversos estudis que han intentat avaluar-los. El que fa, però, és millorar la inclusió financera.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Microfinança
  1. «Portail de la microfinance - Qu'est-ce que la microfinance». Arxivat de l'original el 2014-03-26. [Consulta: 28 juliol 2018].
  2. Robert Peck Christen, Richard Rosenberg, Veena Jayadeva. Financial institutions with a double-bottom line: implications for the future of microfinance. CGAP Occasional Paper, juliol de 2004, pp. 2-3.
  3. Ferrer, Javier. Experiencias internacionales sobre microfinanzas. Manual del microcredito.. Fundación ICO, 2010. 
  4. Feigenberg, Benjamin; Erica M. Field; Rohan Pande «Building Social Capital Through MicroFinance». Falta indicar la publicació [Consulta: 28 juliol 2018].